X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

VALÈNCIA, QUINA PACIÈNCIA

9 d’Octubre: quan València va perdre el nord

15/10/2017 - 

VALÈNCIA. Com hem de comprendre què passa al nostre entorn? De vegades són tan complexes les circumstàncies... Les condicions per entendre  allò que ens envolta implica estar sotmesos a forces externes, alienes. Com també a “atraccions” ben internes que ens dificulten, sovint, la capacitat de comprendre. Com ens col·lapsen el trellat! Els humans tenim competències ajustades segons mil i una influències. Som hàbils davant de qualsevol situació, ens adaptem amb una destresa sorprenent, brillants davant de condicions increïbles. En unes altres circumstàncies, com d’anar per casa, som uns “inútils” de manual.

La primera quinzena d’octubre ens ha posat a prova constantment. Com si ens mesurés les habilitats cognitives i la capacitat intel·lectual a tota hora. És com si ens realitzara un test per veure quocients intel·lectuals alterats, inquiets per una sèrie d’esdeveniments que passen per la intoxicació informativa, per fets sorollosos i sonats. Alimentant, aquests darrers dies, somnis reivindicats d’antic. Esgarrapant-nos les vísceres. Sobredimensionant els temors i els neguits. Convertint molts balcons i terrasses en “estancs” o en un mix de banderes.

El nostre nivell d’intel·ligència demana saber administrar tensions,  agressions i moltes emocions. Reaccionem d’acord amb el grau “assolit”. La capacitat per adaptar-nos gairebé de manera automàtica és com innata però també necessita mecanismes, filigranes, i hores d’aprenentatge. La intel·ligència influirà en les  nostres vides i en els diversos comportaments per fer-los front. Ella, farà girar el cervell, farà i desfarà. Cal aprendre a saber reaccionar, anar amb set pams d’ulls. 

Foto: KIKE TABERNER

Hem estat “governats” per nous successos, massa, al llarg d’aquestes setmanes. Mots com repetits. Han sonat, s’han llegit o piulat, com ara: “respectar aspiracions col·lectives, tenir empatia, perspectiva de futur, reconèixer la discrepància...” Suggeriments, com consignes lícites per a aquests moments excepcionals. És com si ens feren repetir en veu alta que enfortir la coherència costa.

Moltes vegades hem debatut si la intel·ligència és una capacitat inherent o una qualitat adquirida. Com quan una persona és més simpàtica o bella que una altra. La intel·ligència com un tret? Són els actes, allò què fem, els que ens defineixen. La raó s’involucra amb la intel·ligència amb la possibilitat de decidir, amb la perícia de poder assumir i resoldre els ensurts o travetes. Aprendre de la nostra experiència, d’allò que al llarg del nostre temps hem dissenyat com a aptitud i adaptat al nostre entorn, amb la nostra cultura sentimental. Caldrà demostrar això que diuen “de ser intel·ligent”. Una qüestió controvertida i que els experts hauran d’aprofundir i modernitzar  per aclarir el concepte.

Les emocions formen part del nostre  equipatge. Tenen durada i data de caducitat. La intensitat es cronometra.  Les sensacions agradables i les desagradables van amb un pack d’efectes fisiològics. Marejos, suor, rialles, fred, plors... Qui no s’ha posat vermell algun cop, qui no ha tremolat davant d’una emoció, quina és la cara de l’eufòria? Com batega el cor davant d’un desig? Els afectes, les passions, els sentiments més primaris ens delaten en cada  història real, fins i tot l’adobada de ficció. En privat o en públic.

Foto: EFE

Hem viscut sensacions brutals als darrers temps. Amb exaltació i amb ànsia, amb plaer i amb ràbia, amb desànim i amb entusiasme. Processem  com podem aquests dies de molta informació. La ment humana és com un sistema ben particular de concebre i assimilar allò que rebem  i jutgem.  Hem vist amb ensurt grupuscles nascuts per atemorir a tort i a dret amb molta llicència. Vergonyosa la imatge viral llançada al món. Violència als gestos, amb la mirada, amb les idees, amb els punys... Ho hem vist a Barcelona i a València el 9 d’Octubre, tot el sant dia. Agressions a manifestants, periodistes, fotògrafs. Amb rictus brutals, calant foc a senyeres. Ens ha sufocat l’evident impunitat davant les agressions salvatges. En la “batalla” ja identificats el president i el número dos de  la Interagrupació  de Falles. Participant activament en una manifestació il·legal convocada per l’extrema dreta. Són dels que xiulen  i escridassen a tota hora, que polemitzen amb el Regidor de Cultura Festiva Pere Fuset. També hem vist fanàtics elements del València CF, dels Ultras Yomus, agredint, insultant,  fent la salutació feixista. La Fiscalia ha obert d’ofici una investigació davant d’aquestes agressions ultradretanes. El Futbol i les falles, un “combo” amb massa elements exaltats. Massa combustible. Com si devoraren cervells, moll de l’os, cors, lletons, tripa... Molta víscera i menuts. Això que ells diuen “casquería”. 

Fem un repàs a l’hemeroteca, concretament a la llegendària cartellera “Qué y Dónde” per si voleu assaborir un bon escrit de fa 34 anys. Ens mostra la realitat d’adés i també la d’ara. Només per veure en quin bucle vivim, per morbositat. El diari Ara a la secció Peces Històriques, triades per Josep Maria Casasús, ens proporciona l’article. “Després del 9 d’Octubre”, de Joan Fuster, (24/30-X-1983). Reproduiré la primera línia, no vull trencar l’encís: “I va passar el que tots pensàvem que havia de passar: la “blaveria”...” Aprofita tot, com tot allò que Fuster ha escrit. 

Foto: KIKE TABERNER

Els fets nefastos del dia 9 d’octubre estan a disposició dels seguidors de les xarxes, dels lectors de diaris, d’internet... No oblideu la inefable galeria fotogràfica de Valencia Plaza amb material impactant d’Eva Máñez i de Kike Taberner. Il·lustra de valent. 

Estem desconcertats davant la passivitat dels que haurien de castigar la barbàrie, de la poca predisposició a detenir el salvatge. La Delegació del govern hauria d’haver previst d’una altra manera el boicot anunciat que incitava a l’acció. La permissivitat canta sense impediments. Dimissió reclamada, exigida i tot segueix relativament igual. No passa res. Només fàstic i repugnància i uns agressors allunyats de la intel·ligència i de la raó. La història ho demostra. Ells reivindiquen la nàusea, l’horror, l’odi, l’esgarrifança, la repulsió, el pànic...

Aquests fets tan tristos i dolorits es compensen una mica amb valentia dels que planten cara a la violència extrema i feixista. Que fan visible la resistència davant les agressions. Que ens conforten i donen la cara com Vicente Danvila, el jove que va fer front als assaltants la tarda del 9 d’octubre. 

Foto: KIKE TABERNER

Una personalitat ben acabada té  bons pensaments. La intel·ligència sembla que fa lliga amb el temperament. Ens fa personals i intransferibles. El caràcter es “fabrica”, afortunadament, amb l’empenta de la societat. Una societat que necessitem solidària i justa, de qualitat. Fonamental per a la salut mental que justament celebra el seu dia mundial el 10 d’octubre. Ironies del calendari. Necessitem una boníssima influència externa acompanyada d’un fantàstic bagatge personal. Això contribuiria a no col·lapsar el trellat. 

Homenatjarem els clàssics que ja es calfaven el cap amb la ment i l’ànima de la humanitat, amb el seny. Repassarem Plató, Aristòtil, si cal. Farem un tomb pel cristianisme amb Agustí i Tomàs d’Aquino. Un passeig amb Descartes per entrar a la modernitat. No oblidarem Darwin i l’evolució biològica. I avançarem pels segles... Investigadors, estudiosos, en tenim per passar força estona.

Observem la conducta, la nostra i la dels altres. Podem opinar i veure l’expressió a les cares. Distingir l’alegria o la tristesa, la decepció o l’entusiasme, l’enveja o la ràbia... Les emocions de vegades no enganyen. A punt d’enviar aquest article m’assabente de la possible aplicació a Catalunya de l’article 155 de la Constitució, el maleït número. Moltes notícies, tanta informació ens supera. La nostra intel·ligència gemega. Avui, per un moment, deixem-ho córrer. Encara perdrem el nord. 

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email