X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 20 de enero y se habla de CASO GÜRTEL elena cebrián verds-equo JULIÀ ALVARO
GRUPO PLAZA

Mar i Muntanya 62 / OPINIÓN

De saba nova per investigar la Marina

12/12/2017 - 

A prinicipis de desembre l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA) va retre un xicotet homenatge a l’arquitecte de la Xara, Josep Ivars Pérez, en nomenar-lo soci d’honor. Més d’una setenta de socis d’aquesta coneguda entitat cultural van voler acudir i aprofitar la vinentesa per trobar-se i sopar tots plegats, entre ells jo mateixa. És potser per això que em sembla d’interés reflectir allò que els meus ulls van poder veure. I és que a tota la sala la mitjana d’edat superava de llarg la cinquantena-seixantena d’anys (quedant-me curta). I de fet només hi havia una taula on ens vam agrupar als més joves -que tampoc és que ho siguem tant-. 

L’evidència era tal que va activar una espècie d’alarma interior. L’IECMA és una entitat cultural que que va néixer fa 32 anys, de la ma de joves investigadors i estudios de la Marina que es van agrupar de forma desinteressada per tal de crear un espai de trobada on poder donar cabuda a tot tipus de treballs i estudis -acadèmics o no- relacionats amb la comarca. Des de la publicació de revistes, articles o llibres d’història, etnografia, arquitectura, ciència, costumari popular, etc., a la celebració de congresos d’estudis sobre la Marina Alta (enguany s’ha fet el sisé). Sense oblidar totes les activitats organitzades i relacionades sempre amb la difusió de tot allò que envolta aquest xicotet i estimat territori nostre de mar i muntanya.

Al llarg de tot aquest temps l’Institut ha anat creixent fins a superar de llarg actualment el mig miler de socis, no només de la Marina sinó també de les comarques centrals i d’altres indrets on senten curiositat i fins i tot sana enveja per l’evolució d’aquesta entitat que any rere any fa arribar als seus socis tot un seguit de publicacions relacionades amb els darrers estudis sobre la nostra història, art, patrimoni, territori i cultura popular. Revistes com Aguaits (d’investigació i assaig) i L’Aiguadolç (de literatura), així com la publicació de llibres i monografies de temes comarcals són un clar exemple del gran treball de recerca i difusió que fa. Bona mostra de tot això és el reconegut suport que rep en forma d’ajuts i subvencions d’uns quants ajuntaments de la comarca (haurien de ser bastants més), de l’Institut de Cultura ‘Juan Gil-Albert’, i d’altres entitats que cerquen objectius semblants. No podem oblidar tampoc la importància que li dóna a l’idioma. I és que L’IECMA forma també part de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, de la qual és membre fundador. 

Amb totes aquestes constatacions podriem dir que la seua situació de salut de l’IECMA és bona, fins i tot excecel·lent. Però això no treu de ser previsors, i en aquest sentit incitar i promoure que noves generacions d’estudiosos e investigadors (historiadors, botànics, arqueòlegs, arquitectes, periodistes, professors, filòlegs i un llarg etcètera) agafen embranzida i comencen a involucrar-se de ple en el dia a dia d’aquesta organització. Noves veus que summen de bon grat a les que ja existeixen, que amb pulsió i energia, puguen dotar de forces renovades el dia a dia d’un Institut que cal nodrir i preservar perquè és una eina imprescindible per aglutinar i defensar el patrimoni natural i històricartístic dels pobles de la comarca. Tot això és vertebrar territori, recuperar identitat i orgull de poble, de país. Apropar la nostra cultura perquè no siga el privilegi de només uns quants. 

No vull acabar l’article però, sense tornar a fer menció de l’arquitecte xarer Josep Ivars, que va formar part de nucli primigeni de l’Institut i que en els darrers tres decennis ha estudiat amb passió i rigor el patrimoni arquitectònic de la Marina. Esglésies, castells, torres, ermites, molins, fortaleses, antigues alqueries morisques… Tot un món per investigar.  I és que la Marina no s’acaba mai.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email