Hoy es 19 de abril y se habla de
tabacalera
penyaroja
ayuntamiento de valència
IBEX 35
puerto de valencia
cítricos sudáfrica
tratamiento en frío
OMC
coev
Volkswagen
etra
Grupoetra
valència
PAI San Marcelino
Landco
URBEM
aeropuerto de valencia
El fet de viure a una zona turística té els seus avantatges i els seus inconvenients. En el meu cas procure agafar els primers dies de temporada alta i bon temps per d’alguna manera canviar de pell e imbuïr-me en la realitat dels nous visitants, cosa que em permet veure amb ulls renovats la nostra terreta. I és que com cada Setmana Santa des de fa un parell d’anys casa meva torna a acollir a bons amics europeus, no vull entrar en nacionalitats, que venen a passar uns dies d’esbarjo i sol.
Val a dir primer que gairebé la totalitat d’estrangers que conec són uns enamorats dels nostre país, i que quan xafen per primer cop la Marina Alta queden embadalits per la seva variada riquesa, no només pel que fa al paisatge, sinó pel que fa a la gastronomia, al patrimoni cultural i sobretot per la bonhomia de la nostra gent i la seva qualitat de vida, malgrat les penúries pel que fa als diners i al treball.
No és el primer cop que xarre amb ells sobre el nostre potencial i el que més els estranya des de fora és que sembla que nosaltres mateixos no som conscients del que tenim. Ho tenim davant i no ho valorem com cal.
Tot i que poc a poc anem millorant la nostra percepció als habitants de La Marina encara ens queda molt de treball a fer respecte a la nostra autoestima com a poble. I això es nota, però també ens obri un munt de possibilitats, sobretot pel que fa a conéixer el nostre territori, la nostra història i otorgar-li la importància que es mereix. Valorar allò nostre ens permet trobar fòrmules que afavorisquen un turisme sostenible i de qualitat, no només de sol i platja.
No tenim res a envejar amb d’altres destinacions com la Toscana a Itàlia o la Tramuntana a Mallorca. Sí tenim però, molt a millorar. Sobretot amb infraestructures i transport públic. Dóna vergonya veure com estem d’aïllats.
Cal conéixer els recursos dels que disposem: història, patrimoni, cultura, natura i gastronomia. No els esquilmen. Aprofitem-los amb mil i una iniciatives que donen una visió conjunta i cohesionada de la nostra comarca. Desde rutes ciclistes a camins de pedra i aigua, jornades gastronòmiques, visites a mercats de la terra, cales i platges banyades pel temps, per on han passat desde mercaders fenicis a soldats romans, o fins i tot pirates berberiscos i vaixells anglesos plens de pansa. Tenim tot un món per abordar: senders ecològics, parcs naturals, castells mil·lenaris, festes de moros i cristians i tradicions religioses i de saviesa popular.
Gastronomia i paisatge rural també són una bona eina per desestacionalitzar. Treballem l’autenticitat. Ja tenim camí fet, només queda avançar. Recordem que 2017 és l’Any Internacional per al Desenvolupament del Turisme Sostenible. I quela nostra economia està lligada a aquest sector. Juguem la partida amb responsabilitat fent ús correcte del nostre patrimoni cultural i natural. Evitarem així destrosses anteriors del litoral i massificacions que només aporten èxits immediats i efectes secundaris negatius a mig i llarg termini.
Dins aquesta dinàmica aquest dimarts es celebra el Dia Internacional dels Monuments i llocs històrics d’interés. En aquest cas Dénia s’ha summat a la celebració amb una jornada de portes obertes al Castell que inclou visita i explicació de troballes romanes a l’Hort de Morand & Dianium, així como un itinerari per les set portes de l’Alcassaba de Dénia (S.XI-XII) i el seu passat andalusí.