X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Un món sostenible? / OPINIÓN

Barra lliure en la factura de la llum

16/02/2017 - 

El descobriment del foc va suposar la primera gran revolució tecnològica en la història humana. Cuinar aliments, tindre llum quan es fa fosc, calfar-se del fred o espantar les feres, són alguns dels avantatges que l’enginy d’una incipient espècie va començar a introduir en les seues coves gràcies a la iniciativa individual. Uns 700.000 anys després, el món ha avançat en moltíssimes coses, en altres no tant i en algunes clarament ha retrocedit. Ara “l’oligopoli del nou foc”,  l’electricitat, està en mans d’empreses que tenen el suport dels governs i les llars dels humans només es poden calfar pagant els peatges que ells decideixen, amb tot el suport de la llei.

L’abrupte ascens del preu de l’electricitat, coincidint amb els dies de més fred, ha revifat els debats sobre com i qui decideix el preu de la llum, un misteri tenebrós i ocult entre les regles del mercat. Recordem que fins 2013 s’establia en subhastes trimestrals, un sistema que mantenia la xifra més estable però que suposava, en principi, un cost més elevat per al consumidor. La llei estableix que l’administració de l’Estat té la competència sobre “els costos regulats i els peatges corresponents a l’ús de transport i distribució, així com establir els criteris per atorgar les garanties per als subjectes que corresponga i fixar, en el seu cas, el preu voluntari per al xicotet consumidor com a preu màxim al subministrament d’energia elèctrica”, segons recorda en el BOE l’orde del ministeri d’Energia on estableix els peatges per a 2017. Eixos peatges, suposen un 40% del preu, i són fixos per tot l’any. Un altre 25% depén dels impostos i la resta ho estableixen les companyies elèctriques en subhastes que ara són diàries. El sistema funciona, més o menys, com una llotja del peix però a l’inrevés. Primer entren en la competició els productors de l’energia més barata, bàsicament la provinent d’energies renovables i la nuclear. Després es passa als productes més cars, principalment el gas i el carbó -que també són els més contaminants en emissions d’efecte hivernacle-, fins que es pot abastir la demanda energètica. El preu final s’estableix per l’últim megavat hora que entra en la subhasta, que sol ser el més car. El resultat l’estem patint en la factura, que ha registrat l’augment més elevat i dràstic dels últims anys. L’increment de demanda, pel fred, ha coincidit amb la reducció de la disponibilitat de les “energies més barates” i netes, per falta de vent i aigua, segons diuen des del govern.

En tot cas i més enllà de qüestions conjunturals, resulta excessiva la volatilitat del preu d’un be bàsic i essencial per a la societat, que ja està en part regulat i que hauria d’estar-ho més per a evitar que el preu de la llum depenga en tanta proporció de la ruleta de les subhastes. L’expresidenta de la Comissió Nacional de l’Energia, Maite Costa, ha defensat l’anterior sistema per a reduir tanta fluctuació i també ha deixat caure que part dels costos que paguem els consumidors podrien d’eixir de la factura de la llum i assumir-los directament els pressupostos generals de l’Estat.  El ministre d’Energia, Álvaro Nadal, ha reiterat que ens haurem d’acostumar cada dia més a les fluctuacions del preu de la llum. El govern central assegura impulsar mesures per a tractar de reduir el preu del gas, i està disposat a compartir competències reguladores.

La fiscalia en defensa dels consumidors

La justícia ha vist alguna jugada fosca en tot el procés, perquè la fiscalia del Tribunal Suprem ha obert diligències per a determinar si la pujada dels rebuts de la llum està afectant els drets dels consumidors. Una actuació oberta per la via civil que almenys ens permetrà esbrinar si el que estan fent amb els preus de la llum és legal, o siga, “d’acord al dret”, perquè molt just clarament no sembla ser.

El fiscal en matèria civil del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Fernando Santos Urbaneja, va mes enllà i, a partir d’una denúncia d’Esquerra Unida, ha obert una investigació pels mateixos fets. Una de les primeres actuacions que ha decidit fer és preguntar al ministeri “com es calcula exactament el preu de la llum a Espanya”. A més, també vol indagar si l’actual normativa espanyola vulnera la legislació europea.

Autoconsum travat

Una alternativa raonable, justa però carregada d’impediments per la llei, és l’autoconsum energètic. Una manera de assumir els costos de la llum, estalviar i contribuir a la reducció de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle és, per exemple, instal.lar-se plaques solars a casa per a poder ser autosuficient, un camí plagat de traves burocràtiques i que inclou l’anomenat “impost al sol”. L’usuari ha de demanar permís municipal, un altre al govern central i, el més paradoxal, sol·licitar autorització a una companyia elèctrica per a permetre la instal.lació. És com si els llops i les raboses vigilaren el galliner perquè fóra ben difícil accedir als desitjats ous. A més la llei impedeix compartir l’excedent d’energia amb altres usuaris. L’executiu central manté una postura contrària a l’autoconsum perquè suposaria una disminució en els ingressos “per una menor recaptació tributària”, segons diu un informe que recentment ha eixit a la llum, elaborat per la Secretaria d’Estat de l’Energia per a mostrar un criteri desfavorable a una proposició de llei al respecte, presentada pel grup de Ciudadanos al Congrés dels Diputats. Un argument simple i clar que prima l’interés recaptatori a curt termini, que ni es planteja els beneficis que tindria per l’economia el foment del sector de les renovables, al temps que suposaria un al·licient en la iniciativa individual de la població, un estalvi energètic i, per suposat, afavoriria el medi ambient en el combat contra el canvi climàtic. Davant eixa situació tots els partits polítics, excepte el PP, s’han mostrat en contra de “l’impost al sol” i han plantejat  iniciatives parlamentàries per a fomentar l’autoconsum energètic.

Clama al cel i a tot l’univers conegut com en el país amb més hores de llum i “bon oratge” d’Europa no està molt més implantada l’energia solar i, més bé al contrari, creixen les traves per al seu ús. El For Econòmic Mundial, un organisme res sospitós de radical o anticapitalista, ha assegurat en un recent informe que “l’energia solar es la mes viable i econòmica per a la Terra” i reconeix que els polítics són els responsables de que la seua implantació no siga una realitat. El creixement de les energies renovables és especialment significatiu a països com la Xina o els Estats Units, una tendència que sembla que ni Donald Trump podrà aturar.

Unes altres víctimes col.laterals de l’excés d’esteses elèctriques que ens transporten l’energia a casa són les aus. Les línies elèctriques són la principal causa de mortalitat no natural d’algunes de les espècies més amenaçades. Cada any més de 1000 aus ingressen als centres de recuperació de fauna d’Espanya a causa de l’electrocució o la col.lisió amb esteses elèctriques. Nou entitats relacionades amb la conservació de la natura han constituït la Plataforma SOS Tendidos Eléctricos, que alerta sobre el greu impacte que causen a l’avifauna.

Nuclears, sí o no

“Yo quiero bañarme en mares de radio, con nubes de estroncio, cobalto y plutonio”. Eixa apocalíptica declaració d’intencions és part de la lletra de 'Nuclear sí', la cançó de l’Aviador DRO y sus Obreros Especializados que amb evident intenció irònica dedicava a les nuclears als anys 80, moment àlgid de les protestes per l’expansió d’eixe tipus d’energia. En el present, la reducció d’abastiment per falta de funcionament de les centrals franceses, és altra de les raons esgrimides per la pujada de la tarifa elèctrica. Casualitats de la vida, en mig del debat del preu de l’energia, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha informat favorablement sobre la possibilitat de prolongar la vida útil de la central de Santa María de Garoña, que va entrar en funcionament en 1970. En principi la vida útil de les centrals nuclears espanyoles era de 40 anys, però la llei permet al CSN ampliar el període si ho considera adequat. Ara el govern central estudia què fer amb la central burgalesa davant l’autorització del Consell. També en altres països la vida de les centrals s’ha allargat mes anys gràcies als líftings de seguretat.

Com és tradició també en altres temes, l’erràtica política espanyola no acaba de pronunciar-se de manera clara i contundent sobre qüestions polèmicament opinables i que requereixen una decisió estructural, d’Estat, més enllà dels moments i colors polítics. La controvertida imatge de les nuclears entre l’opinió pública, amb l’oposició decidida dels moviments ecologistes, va més enllà d’una qüestió ambiental pels residus quasi eterns que les nuclears generen i cal emmagatzemar, es tracta d’una tema de salut mundial, que té com a exemples més dramàtics els casos de Chernòbil o Fukushima. Es tracta d’assumir o no el risc, sempre latent, i estudiar els avantatges. Tot a pesar de les garanties de seguretat i els controls extrems associats a les instal.lacions nuclears, entre elles la de Cofrents, que a més destaquen com produeixen energia barata i abundant que no provoca gasos d’efecte hivernacle, causants del calfament global. França, per exemple, manté una postura històricament decidida a favor i Alemanya té previst abandonar per complet l’energia nuclear en 2022. Espanya no té massa clar el seu calendari.

De moment el que sí sembla una evidència prou lluminosa és que cada vegada paguem més per un recurs, l’elèctric, regulat en una barra lliure a la que tenen accés uns pocs, on es decideixen els preus que hem de pagar tots si no volem passar fred en les nostres coves. La resposta energètica en un món més sostenible hauria d’estar a l’exterior, al sol.   

 

Ver comentarios

Noticias relacionadas

XEito i espenta

La luz

Ha sido la palabra de la semana. La luz con el frío, la nieve, la lluvia, vamos el tiempo. Y sobre todo el recibo de la luz que casualmente sube de manera exponencial, que digo exponencial, se incrementa exageradamente

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email