X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Birles, el joc valencià que endevinava el futur

La Federació Valenciana de Jocs i Esports Tradicionals tracta de reintroduir un joc semblant als 'bolos' amb vora 600 anys d'antiguitat

11/09/2017 - 

VALÈNCIA. Si vostè vol saber cóm li anirà amb la parella, oblide's dels telèfons 806: ha de fer una jugada a les Birles. Potser està pensant quan atacar a l'enemic en la guerra o com aniran les collites, qui sap... doncs també les birles poden ajudar. Això, al menys, era el que pensaven els nostres avantpassats que fa quasi 600 anys començaren a jugar a les Birles, un joc semblant als 'bolos' que la Federació Valenciana de Jocs i Esports Tradicionals està tractant de reintroduir. Amb una lliga autonòmica i la organització de nombroses competicions locals per tota la comunitat, les birles lluiten per sobreviure en un món que ara juga a colp de click.

Un rectangle en terra de 7 metres de llarg per dos metres d'ample és ja un camp de joc. “El joc te sis birles de fusta. Les oficials estan fetes de faig i es llancen tres motxos en cada joc, que tenen la forma de pilotes de rugbi menudes, també de fusta. Es juga llançant el motxo per tombar les birles i l'objectiu és deixar només una en peu”, conta Àngel Gómez, president de la Federació Valenciana de Jocs i Esports Tracionals. Només es necessita plantar les birles sobre una superfície neta i tractar d'aconseguir la bona jugada. “En l'actualitat, es juga més en la provincia de València, encara que també es juga en tres pobles en Castelló i un en Alacant”, explica envoltat de jugadores i jugadors que es disputen el trofeu local de Benisanó (València).

“L'origen d'este joc té lloc durant la romanització de la Mediterrània. Els romans el portaren des d'Egipte i allí s'utilitzava en els temples per fer adivinacions. Es diu que fins i tot Alejandro Magno ho va emprar en una ocasió per veure si tenia que atacar als assiris [habitants de l'antiga Asiria, al nord de Mesopotàmia]”, relata Gómez.

“A més, entre el segle VIII i el segle X, quan es diu que les meigues campaven per les muntanyes, este joc també s'utilitzava per saber si a una xica li convenia casar-se amb cert xic. I tenien una forma molt original de saber-ho!”, conta divertit. “La bruixa, la meiga, havia de llançar el motxo per baix de la cama i si el motxo, en eixir, havia tocat les seues parts genitals i a més, havia donat un resultat de jugada òptim, allò volia dir que la relació eixiria perfecta”, explica alçant una cama i simulant la jugada.

Aquelles experiències varen fer evolucionar un joc del que es conserven referències bibliogràfiques a la Comunitat Valenciana des de l'any 1460. “Les birles es juguen normalment per baix mà, llançant amb la ma de front; també per baix cama, alçant una cama; o per baix garra, tirant amb els peus en terra i passant el motxo entre les cames. A més, en pobles com Montán, els majors de 80 recorden que es jugava fins i tot al revés, llançant d'esquenes”, diu amb el so de la megafonia i el xiulet que dona via lliure als jugadors per començar la tirada.

Les referències orals de l'arribada d'aquest joc, segons les dades de la Federació comencen a l'any 1380. “Es juga amb diferent quantitat de birles. Amb 6 es juga pràcticament en tot el territori espanyol. En Castella la Manxa, Castella Lleó, Astúries... en cada lloc té un nom: birles, mirlas, mirlos, bitlla... Es juga en Itàlia, França i en Tunísia on estiguérem jugant en 2007”, recorda Gómez. Però la influència cultural del joc va molt més enllà de la simple diversió. “En alguns llocs, sobre tot en el nord d'Espanya, “birlar” és fer un “birle”, la màxima puntuació en birles de 9. Aleshores, “birlar” es fer ple, deixar-ho tot buit, net, un significat semblant a furtar”, precisa el president de la federació que també és jugador.

El clac-clac de la fusta de desenes de birles caent simultàniament recorda una gegant marimba. La campiona de la lliga és Amparo Gasent (67 anys) que no perd detall de les jugades de la resta de companys de competició en 9 camps de joc. Les seues clàssiques sabatilles d'aeròbic i un swing de llançament que ha millorat amb milers de jugades, son les eines amb les que Gasent es prepara per continuar la bona ratxa.

"Jugue a les birles des de fa 8 anys. Amb tres filles, mai he tingut temps per a mi, així que quan he tingut temps m'he dedicat a començar a jugar i a recuperar vida”, conta la campiona de la Comunitat Valenciana durant set anys consecutius. “El meu home es va apuntar i jo no volia jugar perquè ho veia difícil. Al final, com que era avorrit només mirar, vaig començar a jugar. El primer dia de lliga vaig tindre tantíssima sort que tots els homes es posaren a mirar-me en una barana perquè el que feia era impossible. Jo estava tan nerviosa que pensava que el cor se'm eixia del cos. Vaig decidir tranquil·litzar-me i plantejar-m'ho com un joc. Des d'aquell moment no he parat de guanyar”, recorda somrient.

Per fer les birles oficials homologades, la federació va fer un estudi en pobles on encara es jugava i va homologar en 600 grams cada birla i 200 grams cada motxo. Un pes que des de 7 metres, no és senzill de tombar. “És més un joc d'habilitat. Necessites tindre punteria, reflexos i un poc de força. Està bé perquè fas un poc de gimnàstica i a la nostra edat es pot fer senzillament molt bé”, conta Gasent.

Segons en la lliga estan inscrits 52 homes i 48 dones en un joc quasi paritari. Però amb una edat mitjana de 63 anys, el repte d'aquesta pràctica és aconseguir el relleu generacional. “La meua neta tira molt bé i el meu net també. Tenen fins i tot copes! Però ells prefereixen el futbol, la veritat”, conta Amparo Gasent. El seu marit, que ha estat atent durant tota la conversa, ho corrobora. “Com a jugadors que som, no volem guanyar sempre. Volem que guanyen les persones que juguen molt poquet, per activar el joc i que siga un al·licient”, conta Vicent Navarro (71 anys).

Campió de diversos trofeus, assegura que és la seua dona qui arrasa en les competicions. “Quan vaig començar a jugar, ací hi havia 7 equips de 5 persones. Hui hi ha només 2 equips i ja són mixtos i fins i tot amb gent de València. El jugador més major té 84 anys i per l'edat o per malalties, els jugadors anem retirant-nos i no entra gent jove”, reconeix.

La guanyadora de hui Raquel Enguídanos (46 anys) és la jugadora més jove. “Duc jugant només dos anys. Vaig començar perquè la família del meu marit jugava i després es va apuntar ell”, recorda. “Els meus fills no juguen a les birles. Aquesta joventut és tecnològica. M'agradaria que despertara més atenció no és només el joc, és la reunió, el parlar, el aprendre a divertir-se, aprendre a competir de manera sana, el respecte, aprendre a no guanyar sempre... És un joc que no té edat i això està molt bé”.

La Federació de Jocs i Esports Tradicionals tracta de recuperar una pràctica que demostra que som un poble lúdic i de carrer. “Aquest parc que es va construir fa una anys inclou les birles, el canut, el sambori, l'arrimaeta, la trompa, les xapes i el llançament a 7 i mig. Ahí darrere tenim un carrer on es juga al pic i pala i tenim habilitat un camí on fem llançament de bola”, enumera Angel Gómez. ¿La clau? Les escoles. “En Benissanó s'estan fent competicions infantils però aquest mètode és molt aleatori perquè com depenen dels pares, un dia venen 30 i un altre venen 3. Tenim la intenció de recuperar aquest parc local per millorar-lo i convertir-lo en la seu de la Federació Autonòmica de Jocs i Esports tradicionals on es farà formació per als professors i per a les escoles”.

Noticias relacionadas

 primer campionat oficial de la Comunitat

Torna 'la morra', el joc de mans que vertebra el Mediterrani

Por |  - 

Un grup d'aficionats rescata en la Comunitat Valenciana un joc tradicional que introduïren els soldats romans en l'Europa Mediterrània. Assistim al primer campionat oficial de la Comunitat Valenciana amb 38 jugadors. Itàlia, Grècia, Croàcia o Tunísia participen a setembre en el mundial a Catalunya

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email