X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

PROJECTE EDUCATIU AMB MENORS

Fora pors! El circ social ensenya a no rendir-se

5/06/2017 - 

VALÈNCIA. “Senyores i senyors! Amb tots vostés: El circ de Pandora!”, diu el mestre de cerimònies entre els aplaudiments de desenes de persones que es congreguen a la plaça. En l’escenari, tot preparat: les teles i el cèrcol aeri; els malabars de foc; la pilota d’equilibris, el plint... Escassos segons abans que la troupe mostre el seu talent, la màgia del circ social està ja en les seues mans: nou xics i xiques del centre de reeducació de menors Colonia San Vicente Ferrer de Godella que, en només 8 mesos de classe amb l’associació Circolio, s’han convertit en vertaders professionals de les arts. Amb l’emoció continguda, sona la música i s’obri la cortina: comença l’espectacle.

Un dels primers en eixir és Rubén (16 anys), artista de malabars amb pals xinesos, humorista i artista de la corda fluixa. La destresa amb què fa girar en l’aire una vara de goma que mai li cau a terra fa pensar que ho ha fet tota la vida. “Vaig començar en octubre passat, però li he tirat moltíssimes hores”, reconeix. Entre les diferents activitats formatives i d’oci que tenen al centre, Rubén ho va tenir clar. “Vaig escollir l'activitat de circ perquè em pot donar més eixides. Ara puc dir que de cara al món laboral açò m'obri portes”, conta.

El projecte de circ social va nàixer el 2012, la primera vegada que Rubén Atienza, responsable de l’Associació Circolio i mestre d’educació física, va fer un espectacle gratuït per als xavals del règim tancat del centre. Atienza duu 14 anys dedicat exclusivament al món del circ. “El psicòleg del centre i jo vam proposar muntar un projecte. Inicialment vam aconseguir finançament per a formar 4 joves. Després ampliarem el projecte i, en els cinc anys que porta en marxa, hem tingut 150 beneficiaris directes i acabem de començar una gira”, conta a la vora de l’escenari mentre els artistes escalfen els músculs per a la funció.

Superar complexos, solucionar problemes relacionals i desenvolupar la imaginació en un espai creatiu són alguns dels beneficis que el circ social està generant en els joves. “Ara mateix ací hi ha 9 o 10 xavals que estan de permís. Podrien estar en els parcs als seus barris, però en lloc d’això, ells mateixos han decidit vindre ací a passar el dissabte i a actuar, que és un esforç brutal, deixant de costat coses que no són saludables per enganxar-se a coses que sí que ho són. Fins i tot alguns han dut els seus germans o els seus cosins perquè vegen l’espectacle!”, conta Carolina Mira, educadora del centre i responsable del taller de circ des de fa 4 anys.

Començar a treballar amb l’Associació Circolio per als joves no fou fàcil: “Pots adquirir capacitat física entrenant, però mentalment és més difícil. Exigeix ordre, concentració i resistència al cansament. Abans tenia una capacitat de frustració mínima, però en la corda fluixa tot és caure! He aprés a concentrar-me més, a no frustrar-me tant...”, conta Rubén, a qui el circ ha ajudat a descobrir vocacions. “Un dia la meua corda fluixa es va trencar cinc minuts abans de l'espectacle i vaig haver d’improvisar-ho tot. Va quedar tan bé, que em van recomanar que començara a explorar el món de l'humor. I com que sempre m’han agradat els monòlegs, he ampliat els meus objectius”, reconeix orgullós.

Una enorme caixa de Pandora s’obri sota l’atenta mirada del públic. Del seu interior van eixint els mals: bullying, masclisme, racisme... Des del nom del grup fins a la construcció de l’argument de l’espectacle, cada peça del circ duu la signatura dels seus artistes. “Quan buscàvem nom per al grup, vam fer una pluja d'idees. Un xic va dir: “El circ de Pandora”, i va explicar la història sencera! Així que començàrem a treballar fent una metàfora: quan Pandora va obrir la caixa, eixiren tots els mals, però hi ha una esperança al final. I açò és just en el que consisteix aquest projecte. Som circ per al canvi. Fem un projecte de circ però el circ és una excusa per a provocar un canvi d'actituds i de valors”, recorda Rubén Atienza. I per a alguns, el circ és ja molt més que una eina.

Naomi Rodríguez (22 anys) balla delicadament en l’aire, pujada a les teles aèries. Envolta els seus turmells amb metres de tela i es deixa caure de sobte, el que genera l’esglai dels assistents, que aplaudeixen emocionats en veure que no li ha passat res.

“Tenim un concepte que és el “risc controlat””, conta Rubén Atienza, professor de circ. “El fet d'estar en un centre de menors implica que han incorregut en conductes de risc que no han sabut controlar. Pujar a la tela, fer equilibris o fer mortals són conductes de risc, però és un risc controlat perquè nosaltres treballem per no fer-nos mal ni fer-los mal als altres”, precisa.

Naomi va començar a fer circ quan estava al centre fa 4 anys i ara treballa professionalment amb les teles aèries, fa classes a xiquets i col·labora amb la formació dels joves del centre que estan començant ara amb el taller. El més gratificant per a ella? Haver aprés a alçar-se després de caure.

"Quan vaig començar tenia 17 anys. Era una persona menys amigable, no m'agradava relacionar-me amb la gent i quan em passava alguna cosa m'afonava de seguida i no avançava perquè no lluitava. Moltes vegades arribes a pensar que no serveixes per a res. Aquest projecte m’ha donat ganes de lluitar per la vida. Ens hem adonat que fàcil no hi ha res, tot porta el seu esforç, però que entrenant es pot aconseguir tot. Si t’ho curres, serveixes. Vaig aprendre a no rendir-me tan ràpid i això, a més d'aplicar-ho a l'entrenament, m'ha sigut molt útil per a la vida”, reconeix.

A més de millorar la relació amb ella mateixa, Naomi conta que el circ l'ha ajudada a reconnectar amb la seua família. “Als meus pares els agrada que estiga ací i ells també han vist un canvi en mi des que vaig començar el projecte”, somriu àmpliament. “Els meus iaios estan encantadíssims perquè ells es dedicaven al circ, encara que els meus pares no seguiren. Ara el meu iaio i jo tenim una connexió molt especial perquè diu que jo sóc la seua hereva. I açò m'ha fet sentir molt feliç”, conta. “D’alguna manera, participar en el circ m’ha canviat la vida. El proper curs començaré a estudiar integració social, i em sent molt motivada”.

“El més difícil de tot és la continuïtat. Que els joves continuen venint quan ja no estan en el centre. I, per descomptat, el finançament. Però amb aquest projecte mai perdrem l'esperança perquè creiem que el canvi és possible. I, de fet, ja ho està sent per a molts dels joves que hi han participat!”, conta Rubén Atienza. “L'any que ve no començarem de zero, continuarem de gira i estem treballant ja per muntar l'obra a Europa amb un intercanvi juvenil entre associacions europees”, avança.

“Per a mi, fer circ, és una oportunitat. Buidar-me de tot, desconnectar i centrar-me només en el que he de fer. El circ s'ha convertit per a mi en un lloc de confort, amb companys que ens donem suport entre nosaltres, col·laborem, ens canviem tots junts… Açò ha reforçat molt els llaços entre nosaltres i l'amistat”, conta Rubén. Es dedicarà professionalment al circ? “Totes les nits em faig aquesta pregunta. Des dels 6 anys jo volia ser militar. Però ara vull ser dues coses: militar i artista de circ. El que tinc clar és que seguiré fent circ fins que puga. Fins que tinga les coses clares i puga decidir”. Pel moment, dissabte 16 de juny actuaran de nou a Natzaret. La resta, està en les seues mans.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email