VALENCIA. Si pensaven que per haver fet un lloc al brunch en els seus diumenges havien assolit la cota més alta de modernor, lamentem informar-los que s’equivoquen. Amb la qüestió de les tendències gastronòmiques un no es pot despistar ni un segon, perquè si no el dia menys pensat uns amics russafers ens proposen anar de brinner i ens quedem amb cara de panoli i buscant desesperadament de reüll en la wikipedia. Així és que si en el seu moment van haver d’emprar brunch per a referir-se al que fins l’altre dia tots enteníem per esmorzarot, vagen pensant ara en substituir meriendacena per brinner (de l’anglés brunch + dinner); l’últim corrent foodie que consistix a sopar el desdejuni, literalment.
Amb este són ja una bona caterva els neologismes, vocables propis de la cuina internacional o repescats de la tradicional que últimament ens hem vist obligats a assimilar per a poder seguir l’endimoniat compàs del metrònom gastronòmic. Els més endarrerits en la matèria, vagen memoritzant:
Açaí: Fruit brasiler amb propietats nutricionals infinites. A València s’ha fet famós per ser el berenar favorit de les principals blogueres de moda. Als seus instagrams ens remetem. El prenen en Almalibre açaí bar (Repés, 3).
Afterwork: Fenomen consistent en compensar les calamitats d’una dura i llarga jornada laboral, ajornant-la encara més però per a anar-te’n de copes amb els companys. Lotelito (Virués, 6) propicia estos encontres.
Bagel: Panet americà moll en forma de dònut que es pot farcir tant amb dolç com amb salat. En l’acabat d’inaugurar Hello Bagel (Xàtiva, 20), versió saludable del paradís de Homer Simpson, es poden explorar amplament les seues possibilitats.
Benedict: Els ous mimats de les xarxes socials. Desdejuni obligatori per a estar a l’última online. En Ma Khin Café (Mercat de Colom) n’oferixen uns d’ecològics escalfats a 65º sobre muffin casolà i salsa holandesa. Ideals per al Pinterest.
Cachopo: L’últim capritxo hipster. El tradicional filet asturià de vedella amb pernil i formatge empanat va camí de convertir-se en el plat bandera de la tribu urbana del moment. Se’n troba en la Sidreria El Molinón (Bosseria, 40).
Ceviche: La cuina peruana està vivint un moment dolç, i este plat agre és un dels responsables del boom. Bàsicament és un peix o marisc cru marinat amb llima, ceba i espècies . En Ancón (Luis Santángel, 20) triomfa el de corvina tradicional amb llet de tigre.
Chia: El nou superaliment de moda. Llavors amb propietats semi-miraculoses que es poden consumir de moltes maneres, per exemple en forma de púding. En Bluebell Coffee (Buenos Aires, 3) n’oferixen diversos.
Craft Beer: Cap ciutat (i al pas que anem cap carrer) sense la seua pròpia cervesa artesana! Fins i tot hi ha kits a la venda per a fabricar-se’n de casolana. En València destaca la Tyris, i es pot tastar tota la seua gama en Tyris on tap (Taula de Canvis, 6) Allà, un entra cerveser i ix lupulover.
Dumplings: Empanadeta que, depenent de la seua procedència, s’anomena d’una o altra manera. Potser les japoneses, les gyoza, siguen les més conegudes. Les dim sum xineses estan cobrant popularitat a València gràcies a la recent apertura de 98º Dim Sum (Roteros, 16). Un restaurant consagrat a este bocatto di cardinale on les fan a mà i les couen al vapor.
Edamame: És una de les moltes paraules japoneses que un modern hauria de controlar. Soja en beina que es pren crua com aperitiu, com tota la vida s’ha fet als pobles amb les faves. Mai no falten en Tora (Pere III el Gran, 16)
Gin fizz: Còctel icònic d’Aquarium (Marqués del Túria, 57), elaborat amb ginebra, llima, soda i sucre. Encara que semble paradoxal trobar els mots Aquarium i modern en el mateix article, no ens hem equivocat. Ara mateix hi ha poques coses més in que anar a prendre’s un gin fizz a la mítica cocteleria. Un clàssic revaloritzat.
Kale: La col arrissada de tota la vida. Per la seua baixa aportació calòrica i propietats antioxidants s’ha convertit en la verdura de moda. És l’ingredient estrela de les noves amanides de temporada de beGreen (Dr. Romagosa, 1).
Km. 0: Segell que atorga el moviment Slow food per a distingir els restaurants que empren en els seus plats ingredients de temporada comprats directament als seus productors, entre d’altres. Seguix al peu de la lletra esta filosofia Saboréame (Primat Reig, 121).
Lassi: Res a vore amb el mediàtic gos de sobretaula. És una espècie de batut asiàtic espès, a base de iogurt, mango i espècies. Poden tastar-lo, juntament amb altres variants, en Tayyab sweet house (Gaspar Aguilar, 69) i de pas comprovar com lluita Patraix per ser el nou Russafa
Macarons: Dolç cuqui típic francés emparentat amb el món de la moda. Fins al punt que Galliano, Marni, Lanvin o Louboutin han dissenyat caixes de macarons. En les pantalles apareixen constantment: en la gran (Maria Antonieta), en la menuda (Gossip girl) i en la de l’ordinador (en aproximadament la meitat de les fotos de berenars que pengen les bloguers en Instagram). En Amorino (Passeig de Russafa, 13 i Sant Llorenç, 2) sempre tenen un bon assortit.
Matcha: Te soluble emprat en la cerimònia del té tradicional que ara s’ha convertit en la beguda de les celebrities. Per a un grau superior de postureig, dissoldre amb unes varetes de bambú. S’aconseguix en The tea shop (Menorca, 19 i Jordi Juan, 1).
Porridge: Farinetes anglosaxones d’avena bollida repopularitzades que dividixen la població en porridgelovers i porridgehaters. Els primers poden trobar-ne, per exemple, en La más bonita (Passeig de la Patacona, 11 i Cadis, 61)
Ramen: Putxero japonés. Imprescindible per als japofans. En Kuma (Pintor Salvador Abril, 6) en preparen de diferents tipus.
Tandoori: Cognom del pollastre més famós de la cuina índia que ha conquerit les cartes de tot tipus de restaurants, com el de més charm del Cabanyal: Ca la Mar (Just Vilar, 19). La seua llesca de pollastre tandoori amb ceba ofegada i comí és amor.
Wakame: Una de les algues japoneses més consumides a Occident, emprada per exemple en la sopa miso. A dia de hui és pecat dir japonés i València sense anomenar Nozomi (Pere III el Gran, 11).
Wrap: Coqueta enrotllada amb múltiples farcits que s’ha fet un lloc fins i tot en el lineal de refrigerats de Mercadona. En els locals de Saona n’oferixen de més elaborats.
Zoodles: Tallarins hipocalòrics de verdura espiralitzada substitutius dels demoníacs hidrats de carboni. En La cepa vieja (Sant Vicent, 209) en fan de carabasseta amb bolets quan és temporada.
NOTA: Qualsevol d’estos productes adquirix un toc extra de modernor si és servit en un food truck o presentat en pot de vidre. Si troben a faltar en el llistat goji, smoothie, samosa, wok, humus, cupcake, noodle o coulant... obliden-se de diccionaris i isquen de casa. Perquè està clar que han estat tirant de telepizza l’última dècada!
