X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Veles e Bens

El Cabanyal de la fundació del Llevant

29/04/2017 - 

VALÈNCIA. En l’any 2009, quan José Luis García Nieves i jo mateix publicàrem el primer volum de la monumental «Historia del Llevant UD» (4 toms; 3.200 pàgines), moguérem milers de dates i de referències historiogràfiques per a reconstruir des de zero l’orige del futbol en València, més enllà del frívol “copia-pega” que l’havia alimentat fins a aquell moment. Una de les qüestions més emotives d’aquell tom –que comprenia des de finals del segle XIX fins a l’any 1922– era la localització real dels espais que acolliren al club en el seu creiximent durant els primers setze anys, fins la construcció en 1923 del Camp de la Creu, junt a la Creu del Grau (encara en peu, al costat de la BP de l’Avinguda del Port).

Hi ha un espai de permanència associat al Llevant, invariable durant almenys setze anys, una eternitat per la fragilitat estructural dels clubs de futbol a primeries del segle XX. Des de 1907 el Llevant FC (denominat FC Cabanyal entre 1907 i 1909) tingué la seua seu social en el passeig de Colom, número 3, una casa encara hui en peu al començament del carrer Francesc Cubells, entre Josep Benlliure i Progrés, al costat del solar on estigué el senyorial casal del doctor Antonio Damià, una eminència en el poble i autor d’un parell de llibres de cult: «Viejo Cabañal» (1970) i «Del puerto a la playa» (1973).

No obstant, embolcallat en un marasme de documentació, vaig enganyar-me en la base deductiva que em portà a afirmar que la seua del Llevant estava en Colom 3. Hui, dissabte que es preveu històric per al club granota, huit anys després d’aquella publicació, aprofitant la imminència del retorn a l’elit, és un bon moment per a desvelar aquella errada en la ubicació de la primera seu del Llevant, el club fundat en la platja de Llevant (o de les Arenes), la història del qual, sobretot en els seus orígens, transcorre íntimament lligada a la dels propis Cabanyal, Canyamelar i Grau, i les seues gents.

FC Cabanyal - FC Llevant, en dansa des de 1907

M’explique: en 2009 comptàvem amb una noticia apareguda en premsa on, junt a la inscripció oficial del F. C. Cabañal en maig de 1907, constava com a seu social el passeig de Colom (indicat com a “calle Colón”), sense número; i també que el mateix club es va reinscriure, en crear-se la Federació Valenciana de Futbol, ja amb el nom de Foot-ball Club Levante, el 6 de setembre de 1909. Localitzàrem una comunicació de la Federació dirigida al Llevant, a penes una setmana després de la reinscripció registral, el dia 13 de setembre, adreçada a la societat, en el carrer de Sant Telm, número 1. Sant Telm, patró dels navegants, donava nom a l’actual Josep Benlliure, popularment conegut com a carrer Major. Per tant es podia deduir que Sant Telm 1 i Colom 3 eren la mateixa casa. Teníem la ubicació exacta de la primera seu del Llevant.

Erro. En 1907 i 1909 el carrer sant Telm no començava on ara ho fa Josep Benlliure. Hui molts dels carrers que travessen la València que mira a la mar tenen un nom uniforme, de nord a sud, entre les séquies del Riuet (c/ Francesc Cubells, antic passeig de Colom) i la de la Cadena (avinguda Taronges), però no sempre fon així. Entre 1837 i 1897, mentres el Poble Nou fon municipi independent, els carrers tenien un nom distint, encara que foren el mateix, si el tram estava en el Canyamelar, el Cabanyal o el Cap de França. Així va passar en els actuals de Reina, Barraca, Pare Lluís Navarro, Progrés, Josep Benlliure o Escalante. I això va continuar sent així durant els anys posteriors, ja formant part de la ciutat de València. Per tant, l’adreça sant Telm 1 no estava tocant el Grau, ni feia cantó amb Colom 3, sinó amb la séquia d’En Gasch (actual Mediterrani)… El tram de Josep Benlliure corresponent al Canyamelar rebia el nom del carrer de l’Àngel i en el Cap de França, carrer de la Soletat (casualment, el nom del primer camp que tingué el Gimnàstic, fusionat amb el Llevant, com és ben sabut, l’any 1939).

Entre el Riuet i la farmàcia de Morales

Així puix, conclusió, després d’identificar l’errada interpretativa: la primera seu del Llevant FC (quan encara es denominava FC Cabanyal) estigué l’any 1907 en el carrer Colom, curiosament del Canyamelar, però la primera del Llevant FC reinscrit com a tal en setembre de 1909 fon l’actual Farmàcia de Morales, en l’actual número 125 del carrer de Josep Benlliure, domicili de Gerardo Morales, un dels grans impulsors del Llevant. De fet la missiva federativa s’adreçava a Sant Telm 1 i el destinatari era: “D. Gerardo Morales, representante del Club Levante de la Federación Valenciana de Football”, en aquell moment membre de la primera Junta del club com a vice-secretari comptador.

¿Per què la carta s’adreça a Morales i no al president, José Ballester Gozalvo? Probablemente perquè “Pepet” encara no tinguera l’edat reglamentària per a constar com a representant legal: havia fet els setze anys en març. La saga Morales està omnipresent en la gestació del club. De fet Alberto Morales apareix com a vice-president del FC Cabanyal en maig de 1907 y Gerardo consta en la primera alineació. Junt a Gerardo, un altre dels “majors” que devia fer costat a aquella colla de xiquets que formà el primer onze del Llevant FC fon Rafael Peset, qui va constar com a primer president històric del club durant dècades, per la repressió que (també) la historiografia franquista va exercir, de forma persistent, en tots els àmbits, cap als germans Ballester Gozalvo. En realitat Peset, segons consta en la premsa de l’època, era vice-president del club en 1909 i està considerat el primer àrbitre valencià.

En aquells anys iniciàtics del nostre futbol, la seu social solia coincidir amb la del seu representant legal. No debades, la primera seu coneguda de la Federació Valenciana de Futbol estigué també en el Cabanyal, en el carrer Sant Rafael 28, probablement en l’actual número 122 del carrer la Reina, o molt prop, en la casa de Francisco Sinisterra, considerat per tots els historiadors com un dels grans pioners del futbol valentí. Sinisterra era fill d’un exportador de fruites i fon enviat a estudiar a Anglaterra, on va beure del verí del foot ball. Tornà a casa afanyós per compartir la troballa amb els seus amics d’ací. Ocupà diversos càrrecs orgànics en el nostre futbol i va ser també president del Llevant FC i un furibund seguidor fins a la fi dels seus dies.

El bar del vell Federal

La bona qüestió és que, tot i l’erro de deduir que el Passeig de Colom número 3 fon la primera casa del llevantinisme, la història ha volgut regalar-nos una paradoxal casualitat. En l’any 1919 es refundà la Federació Valenciana i llavors s’exigí a tots els clubs en actiu, inclús als existents des de 1909 o abans, que es reinscrigueren, amb la intenció de donar un nou impuls al deport del baló. Tenim eixe document registral del Llevant FC que inclou com a adreça social del club… el passeig de Colom número 3. El Llevant, per tant, tot i l’errada deductiva, tingué la seu en 1919 en el mateix lloc on la tenia en 1907, encara com a FC Cabanyal. És possible que, en realitat, en 1909 es mantinguera eixa seu i que l’adreça de sant Telm 1, la farmàcia i casa Morales, s’amprara per a assumptes que requerien la intervenció del “vice-presidente contador” del club, en Gerardo.

En un follet que envià des de l’exili parisí en 1959, José Ballester Gozalvo recrea aquells moments i aquells espais: “[…] Y avanzo por la calle Chapa, dónde imagino ver la Tenda de Vento, lugar favorito de reunión de muchos obreros del puerto, y el ‘Forn del Rellonge’ y los cines La Rosa y El Dorado, y el bar del viejo federal Diego Arlandis, donde apenas nacido tuvo su local social el primer Club Levante de fútbol que fundamos […]”. El carrer Chapa desaparegué, com a conseqüència dels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil, però venia a desembocar just al passeig de Colom, just enfront de la seua social, que, com desvela Ballester, tenia que ser el mateix bar del vell federal.

Agraïment: A Germán Monfort, per la informació sobre els antics noms dels carrers del vell Poble Nou de la Mar

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email