X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

CINEMA JOVE

El cinema mut del segle XXI arriba a ritme d’electrònica

19/06/2017 - 

VALÈNCIA. Si Charlie Chaplin alçara el cap el 2017, no es creuria el que la tecnologia de so ha sigut capaç de fer per convertir el cinema en una experiència sensorial. Però si apareguera en aquesta edició de Cinema Jove, pensaria, sense dubte, que està en el futur. El proper 29 de juny, el festival proposa una nit experimental de cinema mut sonoritzat en directe amb una sessió de música electrònica. Una sessió única que durà els espectadors a l’interior d’un psiquiàtric del 1930 per tornar-los bojos a ritme de dj.

Análisis de sangre azul narra la història d’un sanatori mental d’una vall bastant aïllada del Pirineu aragonés, un dels primers centres d’aquest tipus. Un dia apareix allí un senyor anglés que s’ha despenyat per les muntanyes i la història, meitat ficció meitat documental, narra el que passa amb aquest protagonista”, conta Blanca Torres, codirectora de la pel·lícula. La peça, d’una hora de duració, conté imatges de tractaments mèdics que es subministraven aleshores en la dinàmica diària del sanatori. “És una pel·lícula que no ha sigut però podria haver sigut”, precisa Torres.

Per fer el documental, els directors han hagut de bussejar als arxius gràfics de principis del segle XX, alguns de cineastes amateurs. “La pel·lícula està composta per imatges originals en Súper 8 que hem trobat en col·leccions privades i filmoteques i també per altres seqüències que hem gravat amb posterioritat. La majoria de les imatges són gravacions mèdiques d’un metge que, en lloc d’escriure un llibre, ho grava tot per aprendre”, conta Gabriel Velázquez, codirector, que explica que pensaren primer la pel·lícula i buscaren amb posterioritat els arxius gràfics històrics.

Els directors expliquen que la peça, gravada en analògic, busca tècnicament la realitat de com serien les gravacions artesanals en un sanatori en aquells dies. “Hem fet una pel·lícula muda perquè volíem respectar formats antics, atmosferes determinades i els codis visuals amb tota la brutícia de l’analògic. No és un viatge només temporal, sinó a un altre tipus de consum: volíem que l’espectador ho consumira des d’un altre lloc. I, per descomptat, hem respectat els sons de la vall i els efectes de so originals”, precisa Torres.

Estrenada en octubre del 2016 al festival de Sevilla, Análisis de sangre azul està inicialment musicalitzada amb peces com les d’Eric Satie o Dmitri Xostakóvitx. “Encara que la pel·lícula té una banda sonora pròpia, amb cançons de 1800 i principis de 1900, quan el festival ens va proposar sonoritzar-la en directe amb música de dj ens va semblar súper interessant”, explica Gabriel Velázquez. “No tenim clar com serà el resultat final! Nosaltres mateixos ens sorprendrem!”, riu Blanca Torres.

“La veritat és que és un poc arriscat!”, riu Antonio José Albertos, discjòquei amb àlies H4L 9000. “Hi ha hagut algunes experiències abans de sonorització de cinema amb orquestra i música electrònica en directe. Però hi ha hagut molt poques sessions de dj per a sonoritzar una pel·lícula de cinema mut i és la primera vegada que es fa en el festival”, conta el dj convidat.

Paul Jebasanam , un dels autors que sonaran durant la projecció de la pel·lícula.

Elegir banda sonora per a una pel·lícula ja és complicat, però punxar una sessió electrònica en directe és una altra lliga. “Al principi vaig pensar de posar un disc d’algun artista que desenvolupara la idea, com passa en les bandes sonores. Però el repte està en el fet d'elegir temes de diferents artistes que tinguen un mateix fil argumental musical i amb un discurs que tinga coherència en si mateix com a sessió i que dialogue amb la pel·lícula”, conta Albertos.

Amb 17 temes per a un hora de metratge, Albertos durà Cristoph Berg, Nhils Frahm, Otto A. Totland o Paul Jebanasam als corredors d’un psiquiàtric del segle XX. Però a la tasca d’elegir la música ha de sumar-se'n una encara més complexa: la sincronització.

Nils Frahm, un dels autors que sonaran durant la projecció de la pel·lícula

“En un mes que estic treballant, he vist la pel·lícula 40 vegades!”, riu. “Hi ha dies que m’he de posar límit perquè, per anar provant, veig la pel·lícula una vegada al dia com a mínim. Hi ha molt de treball de preproducció: elegisc els temes, veig si quadren en la seqüència i quan els tinga hauré de començar a assajar! Així que la veuré encara més”, vaticina el dj, que explica que, pel moment, aquesta serà l'única vegada que es faça aquest projecte experimental amb la pel·lícula.

H4L 9000, nom artístic d’Albertos, començà a barrejar electrònica i cinema en les seues Sessions Cinemàtic, on recrea atmosferes de cinema. Però posar música a una pel·lícula muda, per a ell, és una gran responsabilitat. “Una de les coses més delicades és que la conjunció de la imatge amb el so crea estats d’ànim. He tingut total llibertat creativa, però la música ha d’acompanyar un poc el que diu la pel·lícula i he respectat el so ambient original i hi haurà alguna cançó neoclàssica també... Encara estic en ‘work in progress’”, anticipa. El resultat, en dues setmanes.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email