X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

LLISTA PER A EMISSIÓ DESPRÉS DE L’ESTIU

Així es produïx 'El diari de Bita i Cora', la primera gran inversió d'À Punt en animació que s'exhibix a Cannes

La distribuïdora canadenca 9 Story (Garfield, Arthur ...) ha comprat els drets de distribució a nivell internacional i ha aportat un avanç econòmic que ha resultat "determinant" per al seu finançament

13/04/2018 - 

VALÈNCIA. Una xiqueta (Bita) i una mònstrua (Cora) viatgen per l'espai vivint incomptables aventures. La seua nau es queda atrapada al planeta Pruna, on la seua relació amb els habitants, els estranys Elms, donarà inici a una sèrie d'enginys divertits. Cada nit, abans de gitar-se, Bita escriu en el diari les seues impressions sobre allò que viu. Este és el punt de partida argumental d'estos dos personatges femenins inspirats en gran mesura en Han Solo i Chewbacca (Star Wars), segons el director de la sèrie d'animació infantil dirigida per Vicente Mallols. Al seu càrrec, 58 professionals valencians que des del passat mes de setembre treballen incansablement en 13 sets de rodatge simultanis. Un any de producció amb guionistes, mecànics de tallers i la producció de Paloma Mora al capdavant de TV ON Producciones.

El diari de Bita i Cora és una producció amb un 90% de capital valencià. 400.000 euros de les ajudes de l'Institut Valencià de Cultura de 2016 (quan es va formalitzar el projecte), 300.000 euros d'À Punt (una de les seues inversions més destacades en la posada en marxa) i la recent contribució de 9 Story. L’empresa canadenca que gestiona sèries com Garfield o Arthur, totes dos amb trajectòria en televisions espanyoles i del món, s'ha quedat amb els drets de distribució. Són els que, juntament amb la productora valenciana, presenten el projecte esta setmana al MIPTV de Cannes.

La sèrie valenciana ha nascut amb distribució global baix el braç per a una temporada de 26 episodis i cinc minuts de duració que tenen data de lliurament a setembre. A partir d'eixe moment, tant 9 Story com À Punt tindran la possibilitat d'emetre'ls. La televisió pública valenciana, que iniciarà emissions en proves el proper 25 d'abril, es quedarà amb els drets d´ús de la primera temporada sense límit de temps, segons comenta Mora. Passaran a formar part dels arxius.

En la prèvia del MIPTV, els responsables de 9 Story s'han mostrat entusiasmats amb el producte fet íntegrament per animadors valencians: "estem encantats d'associar-nos amb TV ON Producciones. És estrany trobar una sèrie stop motion d'esta qualitat i es complementa perfectament amb el nostre catàleg. Creiem que té un tremendíssim potencial per a audiències globals ", assegura Alix Wiseman, vicepresidenta d'adquisicions. En Cultur Plaza ens endinsem juntament amb Mallols i Mora en una improvisada fàbrica de somnis. Traspassant la zona de taller, direcció i muntatge, darrere de les pesades cortines ignífugues s'amaguen les escenes d'aventura de dos dels primers rostres reconeixibles de la nova tele valenciana: Bita i Cora.

La productora valenciana Paloma Mora, amb una ampla experiència en projectes tant de televisió com de ficció, és "una nova arribada" a l'animació. Ella mateixa celebra haver alçat en gairebé dos anys el finançament d'este ambiciós projecte, hereu en cert sentit d’El Criptozoólogo (2015). L'equip d'este curt, dirigit per Mallols i presentat al Festival Internacional de Sitges, es troba darrere d'una sèrie que "es nodrix de la gran quantitat de bons animadors i professionals sobre el stop motion que ha deixat la indústria a València durant els darrers anys ".

Projectes (com Clay Animation, on van treballar Mallols i altres companys) sovint trencats per les dificultats de sostindre la producció contínua, però que ha generat una base de treball "de gran qualitat. La primera raó de produir esta sèrie ací és perquè podem. És a dir, hi ha talent de sobra. També s'han alineat els astres, mai millor dit amb Bita i Cora, perquè tots els qui volíem que estiguessin podien ". Entre altres professionals, hi ha animadors que han treballat amb Wes Anderson a Isla de Perros (estrena a Espanya el 20 d'abril). Altres han estat anteriorment treballant en projectes a Mèxic i Londres abans de tornar a València.

Mallols destaca que un dels principals treballs de guió ha tingut molt a vore amb els Elms. Sers estranys i divertits que no compartixen llengua amb Bita i Cora. Elles tracten de comunicar-se i dels problemes d'enteniment sorgixen aventures, però també es desprén la moral que tancarà cada capítol. "Tenim molt clar que el públic va dels quatre als sis anys. Durant l'episodi no hi haurà lliçó moral, però en el moment en què la protagonista va al llit i escriu en el seu diari, es desprenen les idees que aporten valors educatius i socials ".

En esta forma de soft learning la direcció de foto té molt en compte una paleta de colors “mediterranis i molt vius, sense ombres ni negres. Hem tingut en compte idees que van des de 2001: una odissea de l'espai (Stanley Kubrick, 1968) o Solaris (Andrei Tarkovsky, 1972), però també les no-ombres de Sorolla", comenta Celia Benavent. Ella està també al capdavant de l'equip d'il·luminació i treballa conjuntament amb Isabel de la Torre, en un grup en què no només la quantitat de dones és superior, sinó que exercixen de caps en no poques àrees.

Mallols admet que la idea que les protagonistes foren dones no és casual i que, dins del mercat, també es van prendre l'opció que no hi haguera referents paterns o materns. Una qüestió, per a segons quins distribuïdors, que ha estat una pregunta habitual.

Fotos: EVA MÁÑEZ

A més de Solo i Chewbacca, Mallols li ha aportat ingredients de Pippi Calzaslargas a Bita: "s’equivoca, té aventures i va generant la seua personalitat a la sèrie". Per a la primera temporada es va treballar amb 40 sinopsis, de les quals en van sobreviure "les millors 26", segons Mora. Un treball de guió amb molta 'poda' en el qual "moltes vegades no sabem si podrem traslladar fins al set les idees. Quan ho aconseguim, és molt satisfactori ". Etapes d'animàtica i producció amortitzades que han anat contant amb alguns visitants inesperats: "tots els xiquets i les xiquetes que han passat per ací han demanat emportar-se els ninots. Ens dóna confiança i sabem que si la sèrie funciona, hi haurà possibilitat de fer productes paral·lels com ara aplicacions o jocs de taula ", afegix Mora.

Arran de l’idea de “ninots”, dita així, tots dos admeten que en la part de taller i modelatge, molts professionals estan propers a l'àmbit faller: "són dos mons que a València mai s'ha comprovat fins on es poden interrelacionar. És cert que tenim algun treballador que ha estat a tots dos àmbits i nosaltres mateixos ocupem un taller d'artistes fallers per fer El Criptozoòleg. Compartim alguns processos i construïm narratives que a vegades sorgixen de manera similar ".

La gran diferència és un mercat global, complex i on els costos de producció són molt alts. En essència, per la mancança de bons professionals (especialment en l’stop montion) i per la quantitat de persones necessàries per sumar minuts de sèrie. Fotograma a fotograma, "el cas del stop motion és singular per a la gent de l'animació perquè atrapa. Esta part física i artesanal t’atrapa i hi ha gent que sempre diu que sí a este tipus de projectes dins del sector perquè tenen una màgia especial ".

Tallers i caixes de plàstic guarden cada nit les diverses versions de cadascun dels personatges (fins a sis de cadascuna de les protagonistes). Esquelets -dissenyats ad hoc- i silicones que donen vida a uns ninots amb un llenguatge corporal i verbal que es mesura entre dotzenes d'artistes a 12 frames per segon. 12 mesos després de l'inici de la producció, tot este treball s'haurà convertit en un projecte real per À Punt. Més d'un any per alçar el finançament, quatre mesos de preproducció, huit de gravació i dos o més de postproducció. 

El que és important és que tot l'esforç passe a un segon pla i els xiquets de quatre a sis o set anys anys siguen capaços de connectar-se a les aventures de Bita i Cora. Podran escriure cada dia nit al seu diari les seues pròpies idees i més tard somniar les sues pròpies aventures.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email