Elles són 'Ocultes i Il·lustrades': radiografia de la producció valenciana en clau de gènere

VALÈNCIA. El Centre Cultural La Nau inaugura hui l’exposició Ocultes i Il·lustrades. Creixement i èxit de les il·lustradores a València. La mostra, que pretén fer valdre el treball de les il·lustradores valencianes des del segle XVI fins a l’actualitat, comprén les obres de més de mig centenar d’artistes. Està comissariada per Cristina Chumillas, directora de la galeria Pepita Lumier, el dissenyador i editor MacDiego i la professora i dissenyadora Melani Lleonart. La inauguració tindrà lloc a les vuit de la vesprada en la Sala Estudi General de La Nau. Després de l’acte, el grup valencià Reina Roja oferirà un concert gratuït.

Ocultes i Il·lustrades és una mostra que pretén “brindar el reconeixement artístic a totes les il·lustradores valencianes, oblidades durant segles”, segons indica Antonio Ariño, Vicerector de Cultura i Esport de la Universitat de València. L’exposició reconeix, així, la tasca de les dones en un sector en què han estat doblement discriminades al llarg del temps: d’una banda, per ser dones i d’altra per pertànyer al món de la il·lustració, considerat “inferior” a la resta de les arts plàstiques.

El recorregut presenta una línia temporal que va des de les “pioneres”, les primeres impressores del segle XVI, com Jerónima Galés -que encara firmaven amb el qualificatiu de ‘viuda de’ o 'señora de’- fins a les il·lustradores de l’actualitat, passant per les cartelleres de la República -com Manuela Ballester- o l’absència d’autores durant el franquisme, segons explica Cristina Chumillas. D’altra banda, l’exposició també vol reivindicar el present i futur de les artistes actuals, cada vegada més reconegudes i guardonades però sense una previsió clara de la seua evolució professional amb el pas del temps: “podran gaudir d’una bona conciliació personal i professional o acabaran sent figures ‘ocultes’ com les seues companyes antecessores?”, es pregunta Melani Lleonart.

Un dels punts més importants de l’exposició és transmetre a l’espectador la importància de valorar el treball que hi ha darrere de la producció artística, mostrant els passos que les artistes segueixen des del procés de creació fins a la presentació de l’obra, bé siga com a il·lustració, bé com a conte infantil o bé com a producte per a una marca determinada, com ara les peces de roba de la dissenyadora Rosa del Toro per a Oysho, tenda de roba pertanyent a Inditex. “La il·lustració s’entén com a una producció artística menor dins les arts plàstiques, i amb aquesta exposició volem que el públic veja la feina que hi ha darrere de les il·lustracions, i la importància de valorar el disseny i a l’artista que es troba darrere”, comenta Lleonart.

Ocultes i Il·lustrades comprén una exhibició de més de 200 peces, totes originals, organitzades en tres blocs: un primer bloc per a les il·lustracions de ‘tebeo’, assenyalades amb la línia violeta, un segon bloc per a les il·lustracions dedicades al sector editorial, assenyalades amb el cartell verd i les il·lustracions publicitàries, identificades amb el color taronja. A més a més, l’exposició compta amb explicacions del context i el missatge de les obres, detalls sobre les autores i comentaris que ajuden a comprendre millor l’univers de la il·lustració.

Autores

La reivindicació de gènere impregna la sala de l’exposició. La mostra posa en rellevància una trajectòria que fa patent un desequilibri de gènere al llarg del temps. Junt amb l’evolució de les tècniques pictòriques es troba el canvi social latent generació rere generació en els temes utilitzats, que aposten cada vegada més per la reivindicació de la dona en la societat. Aquesta evolució comença el 1537 amb les impressores que necessitaven signar amb la marca del marit continua amb el principi de segle XX, amb la poca cartelleria feta per dones durant la Guerra Civil Espanyola -que contrasta amb la producció cartellística d’homes, com ara Renau, Monleón o Raga- i amb la producció franquista, marcada per l’absència de dones autores: “Era una il·lustració feta per homes però dedicada a les dones, que mostrava quin era el model de ‘dona ideal’ dins de la dictadura, comenta Ariño. “Les poques dones il·lustradores durant el franquisme estaven encasellades amb l’amor romàntic, ‘la llàgrima’ i les revistes per a dones -com ara les il·lustracions de la revista Diana, de Concepción Pintado coneguda com a ‘Vicky’”, afegeix Chumillas. Finalment, l’evolució de l’exposició culmina en el present, amb la renovació del pensament d’artistes i públics.

En l’actualitat el sector de la il·lustració està gairebé dominat per dones. Segons conta Lleonart, professora de Belles Arts a la Universitat Politècnica, la majoria de les alumnes de Belles Arts són dones. “Aquesta presència femenina fa que cada vegada hi haja una reivindicació major de la veu de la dona dins de l’art, i que es tracten temes fins ara tabús, com ara l’avortament o la menstruació, tractats fins i tot amb humor i irreverència”, afegeix. Així, l’espectador trobarà un enfortiment en el discurs feminista a mesura que avança l’exposició: Maria Herreros, Paula Bonet o Ana Penyas, la primera dona guardonada amb el Premi Nacional del Còmic, són exemples d’il·lustradores que renoven el discurs.

Els comissaris de l’exposició subratllen la importància de l’existència creixent de guardons a la il·lustració i a la novel·la gràfica, tanmateix destaquen la voluntat de l’exposició de no centrar-se exclusivament en les autores més premiades o més conegudes en el sector editorial: per a Lleonart “és molt important reconéixer, també, la presència d’aquelles autores que no han tingut tanta rellevància, tant al passat com al present”.

Passat, present… i futur?

El projecte també pretén analitzar el canvi de la il·lustració durant les pròximes dècades i està concebut amb l’objectiu de continuar la investigació de les artistes valencianes del sector, continuant amb la cooperació entre institucions i autores. L’objectiu principal és reforçar la tasca de les artistes del sector i a poc a poc, anar eliminant el clixé de la il·lustració com a un art més superficial i evitar que les seues protagonistes caiguen en l’oblit com ja ha passat.

Ocultes i Il·lustrades és una exposició feta amb molta cura i respecte, tant per les artistes com les obres, fet que deixa entreveure la sensibilitat de les organitzadores per mostrar a la persona que hi ha darrere de l’obra. Aquesta ‘part humana de l’art’ connecta amb  l’espectador al llarg de tota la mostra. L’art traspassa el paper i entra en contacte amb les emocions d’aquell qui observa, fent la mostra accessible per tothom que vulga conéixer la història d’aquestes artistes ‘ocultes’ durant tant de temps. 

L’homenatge a les il·lustradores conclou amb la frase “Perquè sense elles, no hi ha un nosaltres” de la dibuixant Carla Berrocal, que resumeix molt bé l’essència del projecte: reivindicar les veus dóna dins del sector; des de les que van posar els fonaments de la il·lustració valenciana fins a les que pot ser, encara, ni tan sols han nascut.