X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

fins al 12 de novembre

Els inicis de les arts escèniques a Espanya recollits en 200 peces al Centre del Carme

22/06/2017 - 

VALÈNCIA. El Centre del Carme de València acull l'exposició 'Intermedis. La cultura escènica en el primer terç del segle XX espanyol' organitzada per Acció Cultural Espanyola (AC/E) i el Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana per a fer una reflexió contemporània i original dels gèneres escènics de l'avantguarda espanyola del segle XX, entre 1900 i 1936. La mostra, que podrà veure’s fins al 12 de novembre. 

El director del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, José Luis Pérez Pont, acompanyat pel director de programació de Acción Cultural Española, Jorge Sobredo, i la comissària de la mostra, Aurora Herrera, ha presentat este matí l'exposició.

Segons Pérez Pont "'Intermedis' rescata de l'oblit un període clau per a comprendre el desenrotllament de l'art contemporani tal com ho coneixem hui en dia. La hibridació de llenguatges, la transformació de les arts escèniques i la seua interacció amb la literatura o el cine van donar com resultat un escenari que canviaria per complet el mode d'entendre l'art per a la societat espanyola". El director del Consorci de Museus ha afegit que "esta exposició és una oportunitat per a conéixer els diferents gèneres que estan en l'origen de la performance i de l'art d'acció".

El projecte, concebut i comissariat per Aurora Herrera, es planteja, a través de més de 200 peces, com una experiència per a explorar la cultura escènica d'eixe moment i als seus protagonistes: actrius, ballarines i cantants, actors, bailaors i ballarins, artistes, escenògrafs i directors d'escena, directors de cine, creadors d'efectes especials, artistes circenses, escenògrafs, titellaires, etc.

"L'exposició presenta per primera vegada, des d'un punt de vista contemporani, l'història de l'escena espanyola del primer terç del segle XX, acostant alguns dels gèneres associats amb la tradició costumista espanyola com la cobla o el cuplet, de forma diferent, emmarcant-los en els inicis de l'avantguarda espanyola" hi ha assenyalat Pérez Pont.

Per la seua banda Jorge Sobredo ha explicat que "per a Acción Cultural Española com a entitat pública el mandat de la qual és la promoció de la cultura a Espanya i en l'exterior, el projecte 'Intermedis' permet rescatar una època fonamental de la cultura de les arts vives al nostre país com va ser el primer terç del segle passat. En este temps es configura un moviment en les arts escèniques –considerades de forma holística- cap a la modernitat que comença ja a finals del segle XIX i que a Espanya suposa la innovadora irrupció creativa de la “cultura de l'espectacle".

Els orígens de la performance d'Espanya

'Intermedis. La cultura escènica en el primer terç del segle XX espanyol' s’emmarca en els orígens de la performance i de les pràctiques pluridisciplinars de tipus teatral i performatiu que van inspirar i van alimentar el territori de l’art contemporani espanyol: el teatre, la cobla, el circ, el cabaret, el musichall, el cuplet, la revista, les arquitectures efímeres lligades al carnestoltes, la literatura-dramatúrgia, l’escenografia teatral, la dansa, el cine o els experiments cinètics i cinematogràfics de l’Espanya del primer terç del segle XX, els efectes especials o el disseny gràfic aplicat a la comunicació escènica.

'Intermedis és una exposició oberta, inconclusa, un esbós conjuntural que no conté totes les disciplines creatives que han contribuït a definir el constructe escènic a Espanya, encara que sí les suficients per a permetre’ns elaborar una cartografia pròpia de l’espectacle.

En aquesta mostra s’enfronten mons personals i creatius d’artistes que van tractar d’una forma parcial o total el camp escènic per a elaborar un discurs contemporani en què es reflectisca la presència de creadors que van plantejar verdaderes estratègies relacionals en la representació. L’exposició es revela refractària: no hi ha un principi d’ordenació unidireccional, però sí que hi ha una mena de sincronia que permet correspondències i confluències en un mateix espai temporal.

La història es tegeix entre diversos personatges, seleccionats entre altres molts que podrien estar presents en aquest discurs, alguns aparentment dissociats i altres entrellaçats per línies de treball, influències i amistats en què el talent és el comú denominador.

María Guerrero, Alvaro Retana, Luis Marquina...

Molts són els artistes que trobem en l’exposició com Antonia Mercé, l'Argentina; Tórtola Valencia; Encarnación López Júlvez, l'Argentinita; Pastora Imperio; Tina de Jarque; Eugenia Zúffoli; Miguel de Molina, o Amalia de Isaura; en dansa localitzem Carmen Amaya i Vicente Escudero; en el món del teatre destaquen Margarita Xirgú, Catalina Bárcena, Lola Membrives i, en especial, María Guerrero, amb motiu del 150 aniversari del seu naixement; en l'art del circ s'ha seleccionat Ramper i Didó, o Balder en el camp de les títelles. Salvador Bartolozzi, Sigfrido Burmann, Néstor de la Torre o Alvaro de Retana en escenografía; en cine trobem Benito Perojo, Luis Buñuel, Jose Luis Sáenz de Heredia, Luis Marquina, Francisco Elías o Jerónimo Mihura; i Antonio Accame Scassi en arquitectura efímera.

Els camps analitzats entorn de l’obra d’aquests tres creadors són el teatre, l’escenografia, les representacions de titelles, l’arquitectura efímera al carrer, el circ, el cine i la dansa. La mostra rastreja també les manifestacions que es van produir en els àmbits del flamenc, el cuplet, la revista, el music hall o el vodevil, a través de les figures d’un grup de cantants i balladores que es van endinsar en aquests gèneres.

Com a complement a l’exposició, Acció Cultural Espanyola ha editat una publicació en format revista que pren com a referència les revistes de l’època, de les quals s’ha fet una lectura i una revisió per a portar-les a un terreny contemporani, amb una llibertat compositiva i caràcter lúdic que s’expressen sobretot en la seccions de varietats i d’anuncis telegràfics, maquetats entre textos de caràcter més científic.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email