X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

L'ESPLET INFANTIL-JUVENIL

Enfilant el caminet: un viatge rimat i il·lustrat

La il·lustradora argentina Mariana Ruiz Johnson presenta aquest recorregut animal que desperta el gust per llegir i per mirar gràcies a la riquesa dels versos i l’exuberància cromàtica de les imatges

30/05/2017 - 

VALÈNCIA. Elefants, micos, ossos, ratolins, lleons, raboses i altres bestioles més desfilen amb alegria i sense pausa per aquesta història mentre porten amb ells els aliments més variats, com ara cacaus, olives, mel, formatge i plàtans però, realment, ¿cap on es dirigeixen tots aquests animals? Enfilant el caminet (Kalandraka, 2017) de Mariana Ruiz Johson és un colorista periple il·lustrat que desborda entusiasme i bon humor mitjançant uns senzills versos heptasíl·labs, amb una cadència deliciosa que captiva els més menuts alhora que els convida a participar activament en la lectura d’aquest festiu recorregut animal. A més, juntament amb la presència de personatges literaris entranyables i d’una estructura poètica senzilla que combina versos lliures i rimats, aquest àlbum il·lustrat destaca pel seu format, menut i especialment adaptat per als infants, amb unes pàgines gruixudes i puntes arrodonides per a facilitar-ne la manipulació. I, així, el conte comença amb un «enfilant el caminet porten un bol cadascuna, l’elefanta somrient i l’elefanteta: UNA» fins arribar, finalment, al número deu; una enumeració progressiva en què s’hi van afegint animals que tenen com a destinació una festa d’aniversari ben curiosa, la de la balena, qui, sorprenentment, no viu al mar, però aquesta és una circumstància que només els més grans percebem a causa de l’òptica de la racionalitat amb què, amb el pas dels anys, tendim a mirar el món. 

Si parlem de poesia infantil, a més de l’habitual i consentit to d’ingenuïtat, cal posar de rellevància també que es tracta d’un tipus de composicions que ressalten, en essència, per la condensació expressiva i la musicalitat, dues qualitats que l’autora explota positivament, i en especial aquesta última, en provocar amb aquest text el plaer instantani de llegir; sobretot en veu alta. De fet, és segurament la seua experiència amb la maternitat, una de les vivències fonamentals que l’ha portada a comprovar en primera persona que la lectura en companyia no és tan sols, com es sol pensar, el punt de partida de la formació literària dels infants sinó que és, a més, un suport cabdal en la consolidació del vincle afectiu i emocional tan especial que s’estableix entre els més menuts i els adults. Sia com sia, el que és cert és que, Mariana Ruiz Johnson presenta aquesta història rimada, amb un text innocent i candorós, però perfectament construït, que manté la mateixa estructura pàgina rere pàgina amb un mateix «enfilant el caminet» que enceta cada vers i permet anticipar-se al que ocorrerà a continuació i amb unes il·lustracions que harmonitzen amb el relat i contribueixen en el seu significat. 

Il·lustració de Mariana Ruiz Johnson
En efecte, cada doble pàgina mostra, juntament amb els versos, una il·lustració protagonitzada per una família animal diferent que, a mesura que avança el relat, afavoreix visualment el recompte numèric que proposa el text en augmentar simultàniament el nombre de cadells. Cal destacar, a més, que no sempre és la mare qui acompanya els fills sinó que, sortosament, un parell de pares es deixen veure també entre aquestes il·lustracions que contribueixen a trencar amb alguns dels estereotips de gènere presents durant tant de temps en la literatura i en la societat. No debades, aquesta és una obra per a traure-li suc, que no s’acaba en una primera lectura i que mereix ser mirada amb atenció. Sols d’aquesta manera s’arribarà a gaudir plenament d’unes imatges atractives que alhora estableixen jocs i relacions visuals enginyoses, com ara la sabata que fa de vehicle i en què viatgen els ratolins amb el formatge que porten per a berenar, un gest enginyós per a fer referència a l’olor que sovint s’atribueix al calçat de certa gent i que és una mostra del sentit de l’humor que la il·lustradora aplica a les seues composicions. 

Amb tot, l’exuberància cromàtica és, sense dubte, el tret característic de les il·lustracions d’aquest àlbum en particular i d’aquesta il·lustradora en general. Així, Ruiz Johnson és una autora argentina que, tot i tindre més llibres publicats i ser finalista d’altres certàmens, com ara A la Orilla del Viento del Fondo de Cultura Econòmica l’any 2009, es va donar a conéixer amb Mare, un àlbum precisament sobre la maternitat des d’un punt de vista artístic i literari amb què va guanyar el prestigiós VI Premi Internacional Compostel·la per a Àlbums Il·lustrats que va publicar també l’editorial Kalandraka. És des d’aquest guardó que la seua obra ha assolit un gran prestigi internacional, una consideració que es justifica en unes il·lustracions que desprenen energia i vitalitat, no sols pels colors com ja he ressaltat sinó també pel grafisme. Les seues són, doncs, unes imatges amb elements i fons fets a mà però intervinguts digitalment que presenten una paleta cromàtica saturada i extraordinàriament lluminosa i un estil amb certes reminiscències de l’art popular d’Amèrica Llatina, com s’observa en la presència de figures planes, en les textures i les formes ornamentals i en l’aspecte un tant naïf que s’aprecia en el resultat final. 

Il·lustració de Mariana Ruiz Johnson
Enfilant el caminet és, per tant, la continuació d’un tarannà plàstic molt identificable i personal que ha consolidat Mariana Ruiz Johnson com una de les il·lustradores actuals de referència, una autora que s’afegeix a la llarga llista de noms en femení que, darrerament, sembla que dominen aquest gènere artístic. Consegüentment, aquest àlbum desperta el plaer de llegir gràcies a la riquesa dels seus versos però sense descurar la simbiosi perfecta entre el text i la imatge que cal exigir a aquests tipus de publicacions i que, en aquest cas, es compleix amb escreix.  I, arribats fins aquest punt, només queda ja dir que «davallant el caminet cadascú torna al seu cau, la festa ja s’ha acabat toca dir adéu-siau» perquè, finalment, i després del gran àpat d’aniversari, la balena dorm, amb la panxa plena i, ara sí, en el fons del mar.  


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email