VALÈNCIA. Mary Wings, Roberta Gregory, Howard Cruise, Tom of Finland i - a Espanya- Nazario i Rodrigo, serien alguns dels noms que segons Francesc Ruiz (Barcelona, 1971) hi han contribuït a empoderar la cultura LGTBIQ des del món del còmic. Precisament el mateix artista acostuma a teixir la seua proposta fent-se servir del còmic per a explorar nous llenguatges narratius i, especialment, per donar visibilitat a col·lectius o abusos del poder. El col·leccionisme, la pertinència, l'exclusió, la fantasia, la ciutat i les subcultures són els seus principals centres d'interés. Unes preocupacions que, des de la cultura popular fins a diferents moviments socials, utilitza per qüestionar el poder de la narració.
Amb tot aquest ideal Ruiz porta treballant des dels anys noranta quan va començar a centrar la seua obra plàstica en el dibuix. Una declinació artística que li ve en part de l'afició del seu germà major per col·leccionar còmics i que el van conduir a estudiar Belles Arts en la Universitat de Barcelona. Des d'aleshores, l'il·lustrador ha fet exposicions individuals en Gasworks en Londres, en el Museu Reina Sofia de Madrid o en la Fundació Miró de Barcelona. A més de participar en exposicions col·lectives en el Weserburg Museum (Bremen, Alamània) i altres ciutats espanyoles. Així mateix, el pròxim 30 de juny el seu imaginari recaurà a l'Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) per configurar una jornada ('Sexxxy! Crasssh! Boom!') sobre l'ampli espectre de representacions LGTB+ que s'expressen través del còmic.
"El còmic, la novel·la gràfica i la il·lustració tenen la capacitat de construir nous imaginaris que escapen de les representacions normatives. I la historieta és una eina que amb una relativa economia de mitjans pot permetre a alguns col·lectius expressar-se d'una manera poderosa. A més, el dibuix comunica ràpidament i visibilitza. I si parlem més concretament dels còmics, aquests viatgen de mà en mà capaços d'empoderar comunitats senceres", assenyala Ruiz.
En efecte, pel que fa al cas de la diversitat de gènere i sexual, el dibuixant manifesta que "dintre del còmic hi ha tota una tradició que empodera la cultura LGTBIQ". L'origen d'aquest tipus de representacions se situen en les creacions underground de finals dels anys 60 a nord-americà. "És precisament allí quan apareixen els primers còmics lèsbics de la mà d'autores com Mary Wings o Roberta Gregory i on comencen a circular els còmics de Howard Cruise o Tom of Finland i el seu imaginari al voltant de la subcultura leather". Pel que fa a Espanya, Ruiz recalca el treball de "poderoses figures com Nazario i Rodrigo que durant la transició van oferir un imaginari alliberador".
Tant de bo, serà als anys 90 quan comencen a popularitzar-se amb la irrupció de la novel·la gràfica de tota una sèrie d'autors que "s'aproparan a la diversitat afectiva-sexual des d'aproximacions més costumistes, reflectint el dia a dia de les vides d'unitats familiar LGTB, com en el cas d'Alison Bechdel amb la tira Dykes to Watch Out o la posterior novel·la gràfica Fun House de Ralph König que va gaudir de moltíssima popularitat entre públic no LGTB+. O en el context espanyol serà el paper de Sebas Martín deterimnant", afegeix l'il·lustrador.
Dibuixos de Francesc RuizA l'IVAM, Francesc Ruiz es posarà al capdavant de la xarrada Nous desitjos/ Nous cossos, la qual se centrarà en les possibilitats que l'Hentai Alternatiu -un fòrum dedicat a explorar les fronteres de la pornografia dibuixada- pot oferir-nos, així com els seus possibles vincles amb la realitat virtual, el trans-especisme i els cyborgs (mig persona, mig màquina). "Existeix tota una pràctica de dibuixos amb apariencia manga que exploren nous fetitxes mitjançant el dibuix. Quan vaig entrar dins d'aquest món, em vaig adonar que s'estan generant altres imaginaris i mitologies entorn al gènere i la sexualitat. El que faig a aquesta secció és precisament analitzar i compartir tot aquest ampli espectre per fer un repàs d'una imaginària que no respon a la normativa, però que evoca nous cossos, sensibilitats, desitjos i fantasies", explica l'artista.
Tota aquesta transformació que està derivant en "nous perfils dintre de la ciència ficció" s'expressa principalment a partir d'il·lustracions i 'mini còmics' que "barregen sexes, rases i tot tipus de cossos" per fer una exploració molt radical del nostre l'organisme. L'autor posa per cas altres pràctiques com la vorarefilia, amb la qual les persones desenvolupen el seu desig sexual pel fet de ser menjat o menjar la carn d'una altra persona com si fossen caníbals.
Així mateix, l'artista centra principalment la seua tasca en treballar pel còmic. Un propòsit que també el porta a explorar com les creacions LGTB surten de comunitats que no provenen del mateix col·lectiu. "M'interessa conéixer les friccions que es poden representar i els estereotipes que es generen, per analitzar-ho estèticament", indica el dibuixant. Durant les jornades la seua tasca també romandrà en una conversació amb l'autor Sebas Martín per descompondre la seua trajectòria. El dibuixat de còmics hi ha produït al llarg del temps tot un món de personatges de la comunitat gai que amb el temps han servit per a conéixer els avançaments de la societat espanyola en qüestions de drets LGTBIQ, igual que hi ha reflectit les preocupacions existencials dels seus personatges. Així, aspectes dolents per al col·lectiu com la sida serviran per a veure com s'ha anat "desestigmatitzant" al llarg del temps.
Part de la producció de Sebas Martín se centra en l'edició de la revista Claro que sí -actualment extinguida-, un seminari que es va convertir en la primera revista amb voluntat de distribució per a un gran públic gai i que, encara que "no va tindre molts números", "va arreplegar l'imaginari d'aquell moment", tal com esmenta Ruiz. A la xarrada s'analitzarà per què no va funcionar finalment i què va fer falta perquè així fora.
La jornada de l'IVAM es completarà amb un diàleg entre Roberta Marrero, autora d'El bebé verde o We Can Be Heroes i Mery Cuesta, les quals recorreran l'obra de Marrero i aprofundiran en les aportacions de la cultura pop per al desenvolupament de l'imaginari LGTBI. A més, el dia conclourà amb el taller Somos las otras, las cuerpas disidentes per Benzo Canelo, per tal que "els assistents puguen experimentar la creació de diversitat en el còmic". Canelo donarà tot tipus d'eines i exercicis perquè la gent puga desenvolupar el seu propi còmic, "intentar desmuntar certes obres normatives". Es tracta de tot un "hackege" del llenguatge establert per traçar una "reflexió autobiogràfica dels moments que ens hem sentit sexualment dissidents", explica Francesc Ruiz.
L'imaginari del català Francesc Ruiz passa també per crear un carrer com una obra art per tal de després integrar-lo en una ciutat. Inspirat en el personatge de ficció Danny The Street -de l'Univers DC-, l'artista vol crear un "carrer transsexual i transvestit" que aparega i es moga en diferents ciutats i a través de distints personatges, tal com ocorre amb Danny. "Els carrers són un element neutre. Tant de bo, té representacions de l'heteropatriarcat. Encara no sé quin tipus de carrer fer però està al meu imaginari", conclou l'artista.
