X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

TRIBUNA LIBRE / OPINIÓN

'If you pay peanuts...': capital humà, font d’avantatges competitius sostenibles

6/08/2017 - 

En els darrers anys hem sentit parlar molt de competitivitat, de la societat del coneixement, del capital humà i de l’atracció de talent. Ens han dit per activa i per passiva que per tenir un teixit productiu competitiu és imprescindible desenvolupar una economia basada en el coneixement i que per això és necessari tenir una bona dotació de capital humà i atraure talent. Quin discurs més bonic¡

Comencem pel principi, és cert que el capital humà compleix amb totes les característiques per a considerar-lo una font d’avantatge competitiu sostenible de qualsevol organització tant privada com pública. Aplicant l’anàlisi VRIN, estaríem davant un recurs valuós, rar, difícil d’imitar i de substituir. D’altra banda la principal font de generació de coneixement són les persones que formen part d’una organització. Cal clarificar que quan parlem de coneixement dins d’una organització no estem parlant només del coneixement provinent de les titulacions que tenen les persones que en formen part , si no també del que prové de l’experiència i la millora contínua dels processos interns. Per tant el desenvolupament de les persones dins de les organitzacions pot resultar clau per millorar la seua competitivitat, és a dir el primer pas seria retenir el talent que ja tens dins de l’organització i desenvolupar-lo. Fent un símil futbolístic ens estaríem referint a que per guanyar títols s’hauria de cuidar la pedrera.

D’altra banda, una altra manera de millorar la dotació de capital humà i per tant la competitivitat és, efectivament, l’atracció de talent provinent d’altres organitzacions. El fet és que una organització que no es capaç de desenvolupar i retindre el talent amb el que ja comptava difícilment atraurà talent. Seguint amb el símil futbolístic, seria tirar de talonari per fer fitxatges estrela. A llarg termini és molt mes car que la pedrera i les estreles igual que venen se’n van i tots sabem que un equip és quelcom més que la suma d’estreles pagades a colp de talonari, benvolguts lectors són les sinèrgies que fan que el tot siga molt més que la suma de les parts. En opinió de qui escriu, una organització que vullga desenvolupar avantatges competitius sostenibles hauria de fer del capital humà una de les peces centrals de la seua estratègia. Això passaria per retindre i desenvolupar el talent del que disposa i només en cas de necessitat puntual i urgent complementar aquest talent propi (la pedrera) amb l’atracció de talent. Finalitzant amb el símil futbolístic, es podria correspondre amb el Barça entrenat per Pep Guardiola.

Fins ací la teoria. Però quin tracte rep el capital humà a casa nostra? Per a contestar aquesta pregunta cal donar-li un cop d’ull a l’Enquesta de Població Activa (EPA) que elabora trimestralment l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el que ens diuen les dades és que el capital humà a terres nostres està bastant maltractat tant al sector públic com al privat (hi han excepcions). Començant per l’alta temporalitat i rotació, una persona que no sap on treballarà el mes que ve o la setmana que ve difícilment tindrà l’experiència i els incentius necessaris per implicar-se en la millora contínua dels processos i rutines interns de l’organització. Tampoc cal ser un linx per adonar-se’n que aquestes altes temporalitat i rotació també perjudiquen l’adquisició, assimilació, transformació i explotació del coneixement per part de l’organització llastrant la seua capacitat competitiva. Tots aquestos problemes esdevenen més rellevants quan l’organització tracta de competir diferenciant-se per la qualitat producte/servei i amb preus mitjans-alts o alts, ja que hi ha una discrepància entre l’estratègia competitiva que implementa i l’estratègia de recursos humans que li ha de servir de suport.

Altre dels problemes revelats per l’enquesta anual d’estructura salarial elaborada per l’INE, són els salaris baixos i de diferències de remuneració per gènere, per temporalitat i per edat.

Els salaris baixos i la falta de perspectives de desenvolupament professional poden perjudicar el futur creixement de la nostra economia ja que salaris i ingressos empresarials i fiscals són dues cares de la mateixa moneda. Henry Ford pagava salaris més alts que la competència perquè era conscient que ell venia cotxes i que necessitava compradors amb renda per comprar cotxes. D’altra banda una economia amb salaris baixos té poca capacitat per recaptar impostos i això dificulta el manteniment de l’estat del benestar. És el flux circular de la renda.

D’altra banda, seria interessant disposar de dades estadístiques fiables sobre el capital humà que ha abandonat el nostre territori. Atès que en els últims anys ha quedat clar que no hem retés el capital humà que hem format, si no que aquest ha emigrat. No resulta sorprenent que gent formada amb Graus universitaris, Màsters i Doctorats que parla idiomes optara per buscar un lloc de treball en  empreses i centres d’investigació d’altres llocs del món. És un fet que el talent es mou a hores d’ara a nivell global, com també ho és que si tant el sector públic com privat no milloren les condicions en les que desenvolupa la seua carrera el capital humà seguirem perdent talent. El que ens du al títol d’aquest article “if you pay peanuts, you’ll get monkeys”. O com diu una amiga meua “professional exiliada” des de fa més de 10 anys “el bon temps i el menjar no ho són tot perquè pots vindre en vacances i cuinar de tant en tant”.

Les dades provinents de l’INE no es corresponen amb el tractament que hauria de rebre el capital humà en tant que factor clau per a la competitivitat de la nostra economia. El discurs tan bonic del principi no es correspon amb la realitat que retrata l’INE. El que queda palès és que si el nostre sistema productiu no reté el talent que nosaltres mateixos som capaços de generar no es pot parlar de l’economia del coneixement o d’atraure talent. Caldria doncs començar la casa pels ciments, atès que és molt important practicar el que es predica.

Vanessa Campos i Climent és professora de la Facultat d’Economia de la Universitat de València.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email