X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

recull d'articles, estudis... 

La catedral de València, epicentre de la Il·lustració? El quart llibre de la col·lecció ja està publicat 

17/05/2017 - 

VALÈNCIA. La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha publicat el nou volum de 'La catedral ilustrada. Iglesia, sociedad y cultura en la València del siglo XVIII'.  El llibre és la quarta entrega d'una col·lecció que estudia cóm la catedral de València es va convertir en l'epicentre de la Il·lustració. La ciutat de València va tenir un paper important en aquesta part de la història en diferents aspectes com la cultura, la política, l'economia, i també la religiositat. 

Aquest llibre està coordinat pel professor Emilio Callado Estela i sorgeix d'un projecte d’investigació dut a terme en el marc de la Universitat CEU Cardenal Herrera, dirigit pel mateix professor i amb el suport del Ministeri d'Economia i Competitivitat. 

El llibre recull articles al voltant de temes diversos, com ara el cabildo de la catedral, el canonge Teodor Tomàs Palomar, els clergues de la ordre de Montesa o la versió valenciana de la 'Vida', de Pere Esteve, entre altres molts continguts. A més del mateix Callado Estela, escriuen experts en la matèria com Vicent J. Escartí, Vicente León, Maria Llum Juan-Liern, Alfonso Esponera, Joaquim Juan-Mompó, Germán Ramírez, Fernando Goberna, Josep Cerdà, Rafael Fresquet,Francisco Pons, Fernando Pingarrón-Esaín, Andrea Bombi, Ignacio Prats i Josep Lluís Domingo. 

La seu de València, una catedral il·lustrada

En paraules del propi autor, "durant l’Època Moderna, les catedrals foren un element central tant en la vida de la pròpia Església catòlica com en l’entorn social i cultural en el qual es van inscriure. El paper de les mateixes va ser determinant al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII, al constituir-se en centres d’influença i poder de primer ordre. Així, en poques institucions com aquestes conflueixen tantes possibilitats d’estudi i anàlisis”.

Ocorreria així en el cas valencià, on el moviment il·lustrat difícilment pot explicar-se sense relacionar-ho amb la seu. Especialment per la vinculació a tal fenomen de bona part de les seues dignitats, canonges i altres prebendats, alguns dels quals exerciren un rellevant paper a l’Espanya de l’època, bé per les responsabilitats religioses i polítiques o per la labor reformista desenvolupada. Noms com Francisco Pérez Bayer, Felipe Beltrán, Asensio Sales, José Climent, José Tormo, Juan AntonioMayans o Vicente Blasco. Mitjançant els quals es faria partícip la catedral de València de la Il·lustració, contribuint a difondre-la entre la societat còmmodes, actituds i formes renovades capaces d’insuflar nous aires a l’església.


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email