VALÈNCIA. Quan no fa ni un mes que hem encetat l’any, les novetats del 2017 s’acumulen, es barregen i s’amaguen entre les d’enguany, que amb certa pressa i vanitoses, llueixen en la primera línia dels aparadors de les llibreries. Vet aquí la tirania del negoci editorial. Amb tot, La ciutat (Coco Books, 2017), d’Ingela P. Arrhenius, s’aferrissa sense massa esforç a mantenir la posició privilegiada que creu que li pertoca, és a dir, al costat de l’actualitat il·lustrada i les publicacions més recents. No en va, el seu gran format, gairebé desproporcionat, fa destacar aquest àlbum per damunt de la resta, de dimensions molt més reduïdes i discretes. Efectivament, les trenta-vuit imatges que conté aquesta obra, sense tindre en compte ni la portada ni les guardes, irradien exuberància de tan gegants com són. Sí, és veritat, es tracta d’un àlbum que no cap en una prestatgeria qualsevol, però li ho disculparem gràcies al deliciós passeig amb què ens delecta per la ciutat i tots els seus hàbitats i espais quotidians.
Ingela P. Arrenius és una il·lustradora i dissenyadora sueca reconeguda pel seu gust naïf i per la forta influència de l’art gràfic dels anys cinquanta i seixanta que presenta en els seus projectes. Fidel a un estil inconfusible, reconeix, de fet, sentir una gran debilitat pels mercats ambulants i les botigues d’antiguitats com a fons d’inspiració per als seus dibuixos coloristes i lluminosos. Tot i això, l'art i el disseny han format sempre part de la personalitat d'Arrhenius i, abans de centrar-se pròpiament en la il·lustració, va treballar en publicitat com a directora d'art a Estocolm, ciutat on actualment viu. Ha dissenyat patrons d'impressió per a teles, fons d'escriptori, embalatges, complements per a la llar, joguets i, fins i tot, cartells; tota una experiència professional prèvia que queda reflectida, necessàriament, en una obra il·lustrada amb un gust exquisit pel color, la tipografia i el llenguatge cartellístic en general i, com explique, amb un especial punt retro, atrevit i ingenu.
No és casual, doncs que, aquestes qualitats expressives definisquen Animals (Coco Books, 2015), un bestiari il·lustrat amb làmines immenses, també, que es compon de tot un seguit de representacions de bestioles planes i estilitzades que s’acompanyen pel seu nom, l’únic text que apareix en el llibre, mitjançant una tipografia estudiada que coincideix amb el caràcter de l'animal, com ara la zebra, que incorpora ratlles en la seua nominació. Aquest és l’antecedent directe de La ciutat, on Arrhenius segueix explorant les possibilitats expressives de la imatge, la tipografia i el format sols que amb un considerable canvi de temàtica. Així, en aquesta ocasió presenta un compendi d’il·lustracions urbanes que, seguint amb l’esquema visual anterior i l'excel·lent combinació plàstica entre imatge i títol, proposen descobrir els llocs, els objectes i els personatges més emblemàtics de les ciutats i també dels pobles.
La ciutat és plena d'entreteniments per als més menuts i és això el que interessa ressaltar sense l’ajuda de cap fil argumental: seure en una terrassa al sol, visitar un museu, jugar amb l’aigua d'una font, comprar unes llepolies al quiosc i passar la vesprada al parc són algunes de les situacions que, per exemple, es representen. Aquest, per tant, no és un àlbum il·lustrat a l’ús sinó que esdevé, més bé, un recull de làmines que assoleix un sentit argumental amb la participació i la interpretació del lector. Es tracta, en essència, d’una invitació als infants perquè inventen la seua història, bé posant en marxa l’experiència vital i la imaginació, bé amb l’ajuda de l’adult, qui pot animar-los mitjançant preguntes senzilles al voltant de les il·lustracions, com ara, ¿compres el peix al mercat?, ¿hi ha un port a la teua ciutat?, o ¿t’agrada jugar a petanca? Un llibre, doncs, per a llegir, per a mirar i, sobretot, per a jugar en companyia, tant per les mesures com pel plantejament narratiu.
Per últim, accentuant aquesta condició lúdica i reforçant la riquesa estètica de l’àlbum, no es pot descurar la presència d’unes guardes il·lustrades amb tot un grapat de personatges i formes reconeixibles del mobiliari urbà que recorreran discretes les pàgines a l’espera de ser trobats en alguna d’aquestes. Que no us enganyen les mesures, doncs. Obrir bé els ulls i no perdre cap detall, per molt immens que semble, és el requisit fonamental per a gaudir plenament d’un àlbum il·lustrat visualment impecable i argumentalment poc convencional, a causa de la manca de text i del fet de no establir cap itinerari de lectura concret. Caldrà buscar un lloc còmode que sostinga un llibre com aquest i un moment adequat del dia, sense presses, ni res més a fer que no siga mirar, mirar i mirar. Intenteu-ho, que paga la pena, us ho assegure.
Ekaré publica un àlbum il·lustrat on la poesia de Germán Machado es combina amb l’estil oníric de Mar Azabal fins a aconseguir una fusió visual i literària fascinant
