X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

el clàssic mut 'La Atlàntida', primera projecció

La Filmoteca presenta un cicle sobre "mons distòpics" que el cinema ha oferit al llarg de la seua història

10/11/2017 - 

VALÈNCIA. L’Institut Valencià de Cultura presenta a la Filmoteca el cicle Futur(s) imperfecte (s): Distopía i cinema, que s’inaugura amb la projecció el dissabte 11 de novembre, a les 18 hores, del clàssic mut La Atlàntida (1921) de Jacques Feyder.  

Un any més, La Filmoteca col·labora amb Donostia Kultura en la programació d'una àmplia retrospectiva que s'estendrà fins al mes de juny i que en aquesta ocasió està dedicada a la representació de "mons distòpics" que el cinema ha oferit al llarg de la seua història.  

El terme ‘distopía’ va ser creat pel polític i economista britànic John Stuart Mill en 1868 i al·ludeix a una ficció que descriu detalladament una societat futurista indesitjable en si mateixa, on la fe en el progrés social, tecnològic, moral, ha sigut totalment destruïda per tota classe d'excessos i abusos perpetrats en honor del progrés. Les ficcions distópicas no són producte únicament de la imaginació dels seus autors: el futur d'horrors que descriuen es basa en una extrapolació en el temps d'idees o problemes actuals i reals, els quals serveixen per a avaluar de manera crítica el present. 

A partir del llegat d'escriptors com a H. G. Wells, GeorgeOrwell, Aldous Huxley, Karel Čapek o J. G. Ballard, el cinema ha construït un poderós discurs distòpic des dels seus inicis com a art, abordant temes tan com l'autoritarisme polític, les desigualtats socials, la autocracia econòmica, l'impacte de la tecnologia en la vida humana, la degradació de la cultura, el crebant dels sentiments, la por a la guerra nuclear, a la degradació del medi ambient, a la violència com a instrument de dominació ideològica. Es tracta d'un univers fílmic, equipat d'un poderós discurs visual, pel qual han transitat cineastes com Fritz Lang, Ridley Scott, Stanley Kubrick, Jean-Luc Godard, Franklin J.Schaffner, Paul Verhoeven, Richard Fleischer, George Miller, George A. Romero,Olivier Assayas o Terry Gilliam, entre molts uns altres.

El cicle, que seguirà un ordre cronològic, s'inaugura amb les projeccions de dues obres de ciència-ficció del període mut, que es presenten en les seues versions originals restaurades. La restauració de 2003 de La Atlàntida recupera els tints que lluïa en la seua estrena en 1921, després d'un any de rodatge accidentat en el cor del Sahara. La pel·lícula de Feyder, amb un pressupost molt elevat per a l'època, va ser tot un èxit de públic, gràcies al seu exotisme, a la utilització de decorats naturals amb el desert com a protagonista i per força visual que desprenen molts dels seus enquadraments. Es projectarà en una única sessió el dissabte 11 de novembre. Però també es podrà veure per primera vegada en La Filmoteca l'última versió de Metròpolis (1927), reconstruïda per la Fundació Murnau en 2010 gràcies a la troballa en 2008 de la versió argentina de la pel·lícula.

Entre les pel·lícules que podran veure's en aquests pròxims mesos figuren a més La vida futura (1936) de William Cameron Menzies; LaJetée (962) de Chris Marker; Rebelión en la granja (1954) de John Hales i JoyBatchelor; Pasaporte para Pimlico (1949) d'Henry Conrnelius; El proceso (1962) de Orson Welles; El señor de las moscas (1963) de Peter Brook; Lemmycontra Alphaville (1965) de Jean-Luc Godard; Fahrenheit 451 (1966) de François Truffaut; i THX 1138 (1971) de George Lucas.


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email