X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 26 de junio y se habla de Cine CONVERSACIONES empleo Industria música en directo avinatur
GRUPO PLAZA
lletraferit

Bernat i Baldoví quan la sàtira es va fer foc 

Por |  - 

Des dels inicis de les Falles elscadafals que es plantaven en els carrers del Cap i Casal estaven acompanyats decartells amb versos que ajudaven a desplegar i fer més entenedor el seuargument. Però la implicació de Josep Bernat i Baldoví (Sueca, 1809-València,1864), el considerat pare del llibret de falla en un de tants relatsfundacionals als quals el món faller és tan aficionat, va ser decisiva en laconsolidació de l’incipient gènere de la sàtira fallera

LLETRAFERIT

Teodor Llorente: Poesia, memòria i futur del tòtem recuperat

Por |  - 

La importància i influència que va adquirir Don Teodor en la València definals del XIX i principis del XX és quasi impensable perquè tendix a l’infinit. Els homenatges tant populars com intel·lectuals que va rebre en vida –coronaciócom a poeta de València inclosa– es corresponen amb l’afecte sincer quese li tributà en fallir el 2 de juliol de 1911. 

Més notícies

LLETRAFERIT

Elogi i vigencia de les societats secretes

Por |  - 

Poques èpoques, si és que cap, s’han malfiat tant de les idees del secret i la iniciació com la nostra. El paradigma comunicatiu dominant exhorta a la més gran immediatesa i visibilitat i empeny tot sovint a un exhibicionisme sense límits. Van mal dades per als qui creuen que el dret al silenci és fonamental per a una vida grata i profitosa

LLETRAFERIT

Dennis Lehane. Un xef en la cuina de l’infern

Por |  - 

L’èxit de Dennis Lehane (Dorchester-Boston, 1965) va més enllà de la seua obra literària i dels límits del gènere negre. Guionista de televisió, base d’adaptacions de Clint Eastwood i Martin Scorsese o portantveu oficial de la ciutat de Boston al mateix nivell que l’ex-president Obama. Què fa que de sobte un autor encise per igual als cercles més elitistes i als més populars de la cultura? La resposta, potser, cal buscar-la en la sang i en els mites…

VELES E BENS

Guastavino, l'arquitecte de NY 

Por |  - 

La iconografia arquitectònica de Nova York i d’unes altres grans ciutats del Estats Units duen el segell inimitable de Rafael Guastavino, qui va aportar una identitat de marcat aroma valencianesc. L’any 1893, per a l’Exposició de Chicago, l’arquitecte va bastir una rèplica del saló columnari i la torre de la Llonja. Els nord-americans encara no ho sabien però aquelles voltes i columnes anaven a inundar el paisatge urbà del seu país

Glòria, esplendor i decadència de la nit valentina

El Carme, any zero

Por |  - 

El barri del Carme de la ciutat de València, a banda del seu immens valor patrimonial, històric i sentimental, és un dels llocs més coneguts del Cap i Casal per la seua vida nocturna i d’oci. Però no tots coneixen les raons i els inicis d’eixa vida nocturna, d’eixa manera de viure i divertir-se pròpia del barri i que va arrancar a finals dels anys seixanta del passat segle de la mà d’uns quants pioners. Al ritme de músiques renovadores i contraculturals, amerats d’idealisme i d’utopies, plens de voluntat de transgressió, un grup de jóvens valencians inventaren des del no-res un Carme lúdic i obert, deixant marcat per a sempre als seus carrers un esperit que, desactivada bona part de la seua càrrega reivindicativa, pròpia d’aquells anys, encara perviu a hores d’ara. Esta és la seua història

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email