GRUPO PLAZA

en consonàcia amb la Nova Llei de la ue

Per què cal protegir les dades privades? L'escriptor Xavier Duran ho esbrina al seu nou llibre

5/06/2018 - 

VALÈNCIA. Ja està disponible per al públic L’imperi de les dades, de Xavier Duran, Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, un títol que vol conscienciar els lectors i lectores del perill que suposa la despreocupació o el desconeixement sobre les dades personals que facilitem a tercers, sovint, sense ser-ne conscients.

Precisament, la qüestió principal plantejada en el text enllaça amb la recent entrada en vigor de la Nova Llei de Protecció de Dades de la Unió Europea, ja que aquest llibre ajuda a conéixer les garanties legals de què disposem per a protegir la nostra informació privada i com fer-ne ús. El problema principal és que, habitualment, no coneixem les dades que les empreses recopilen sobre nosaltres mateixos i tampoc sabem com els les proporcionem.

Com afirma Xavier Duran: "Ser prudent en l’ús de les xarxes socials o dels telèfons mòbils pot ajudar, però visitant webs, movent-nos amb el mòbil connectat o fent servir el navegador del cotxe, per exemple, es pot fer un seguiment d’algunes de les nostres activitats i deduir, a través d’algoritmes, informació molt personal". Així, com més aparells intel·ligents connectats tinguem, més finestres hi haurà per on poder captar la nostra informació.

Per això, la Nova Llei de Protecció de Dades de la Unió Europea estableix alguns paràmetres bàsics de protecció per als ciutadans: la informació perquè l’usuari accepte o rebutge condicions d’ús ha de ser clara; cal la seua acceptació explícita de les condicions, que no es podrà establir per defecte; cada individu ha d’estar informat sobre quines dades recullen les empreses i quin ús en faran... "Cal tindre molt present que les dades no moren mai, ni s’esborren, sinó que s’acumulen, generant el que s’anomena big data o megadades, que hauria de gestionar-se de manera ètica i adequada", explica Duran.

A més, l’autor alerta sobre els perills, ja que "no podem oblidar tampoc que el fet que es generen moltes dades pot ser útil –per exemple, es poden aplicar a la recerca en camps com la medicina–, però també se’n pot fer un mal ús, ja que poden servir per a tindre un perfil complet de nosaltres, que pot comportar conseqüències molt greus, com veure com se’ns denega un lloc de treball o un crèdit per tindre un informe desfavorable basat en les nostres dades personals". És per això que L’imperi de les dades ens explica el procés de generació d’aquestes dades, així com el seu ús, per tal de previndre actituds que faciliten atacs greus a la democràcia i a la justícia.

Xavier Duran (Barcelona, 1959) és llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la UAB. Actualment, presideix la Junta Tècnica del Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols. Ha publicat més d’una trentena de llibres de narrativa, d’assaig i de divulgació científica, reconeguts amb diversos guardons com el Premi Josep Vallverdú o el Premi de la Crítica Serra d’Or. El 1995 va guanyar la primera edició del Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General amb El cervell polièdric. Idees, sentiments i neurones.

Noticias relacionadas

SILLÓN OREJERO

La revolución: ¿el sueño de la izquierda o la reinvención de la derecha?

Por  - 

La ira azul es un ensayo de Pablo Batalla en el que reflexiona sobre los fenómenos revolucionarios a lo largo de los siglos. Unos procesos de cambio que no han sido necesariamente progresistas siempre pero, aunque hayan tenido banderas muy diversas, siempre han sido impulsados por causas muy parecidas. Una lectura interesante en los albores de los cambios traumáticos que puede introducir en nuestras sociedades la automatización derivada de la Inteligencia Artificial

SILLÓN OREJERO

‘Utopías cotidianas’, alternativas a la familia monógama para evitar la soledad de un EEUU ultracapitalista

Por  - 

Dice el crítico del Wall Street Journal que los pensadores de Harvard y compañía tienden a escribir ensayos sobre cómo deben vivir los demás, pero que ellos se cuidan mucho de seguir haciéndolo de forma tradicional. Kristen Ghodsee podría ser un ejemplo, pero las referencias históricas que recopila en sus libros los hacen muy entretenidos y enriquecedores, como ese proyecto búlgaro que cita de no dar título universitario a quien no dominara un trabajo manual

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme

Acceso accionistas

 


Accionistas