X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

teatre de carrer, dansa i performance 

Un concert per a gossos i circ-escalada en el menú escènic del festival Tercera Setmana

12/06/2017 - 

VALÈNCIA. Com és un concert per a gossos? Es pot fer un espectacle de circ amb només unes canyes de bambú? Imagines com és passejar per dins d’un espai virtual? El festival d’arts escèniques Tercera Setmana duu per als propers 7 dies un menú carregat de propostes teatrals innovadores. Agafa l’agenda: passegem amb el director Salva Bolta pel que queda de festival.

Dilluns, dimarts i dimecres, els espectacles valencians són els protagonistes. “Durant aquestos tres dies, tenim un cicle de diàlegs interprofessionals amb convidats nacionals i internacionals i, per tal que vegen el saludabilíssim estat de la creació a la Comunitat Valenciana, hem programat produccions valencianes”, conta Bolta. La recentment premiada en els Max ‘Sindrhomo’, de La Teta Calva; l’espectacle familiar de titelles ‘Kitikraft’ o la França revolucionària de ‘1789. En un universo paralelo’ ompliran les sales valencianes.

Dimarts a la vesprada, a més, hi ha reunió de pares. I es preveu tensa. L’espectacle ‘Joc de xiquetes’, representat per la castellonenca Bullanga Compañía Teatral dins de l’aula d’un col·legi, convertirà els espectadors en uns improvisats pares d’alumnes que rebran una notícia inquietant: les sospites d’abusos sexuals per part d’un professor. “La intenció del festival és establir anualment una rama de programació catalano-balear-valenciana, de les tres comunitats que compartim idioma i cultura. Per això incorporem, a més de produccions catalanes, produccions balears, que és menys habitual”, conta el director.

La primera arriba el dijous, amb ‘Vincles’ dels mallorquins Circ Bover, un espectacle de circ sobre una estructura minimalista on només s’empren un grapat de canyes de bambú. “Dijous tindrem també ‘Un leñador no es un diseñador’, una reflexió irònica i molt divertida en forma de conferència sobre el disseny i sobre els desastres que sota l’etiqueta de disseny ens estem menjant”, somriu Salva Bolta. A més, Pablo Messiez, que ja visità l’any passat la primera edició del festival, torna amb ‘Todo el tiempo del mundo’, el seu últim treball. “Per a mi és un dels referents en la creació escènica contemporània del país, junt amb Alfredo Sarzol i Pablo Remón”, justifica Bolta.

Una caixa amb parets de tul convertides en pantalles gegants i una ballarina. Només cal això per a crear ‘Hakanaï’, un espectacle de dansa convertit en un Haiku visual. Divendres, la sala Matilde Salvador acollirà aquest espectacle on, a més, l’estructura podrà visitar-se en acabar l’espectacle. L’anarco-feminisme amb una crítica ferotge al patriarcat en ‘Les solidàries’ i ‘La capilla de los niños’ de la companyia Perros Daneses completen el programa que obri el cap de setmana.

“El dissabte tenim Oskara, un espectacle meravellós d’una companyia que des de la dansa contemporània està investigant en les arrels del folklore tradicional basc i que per a aquesta edició ha convidat Marcos Morau a dirigir un espectacle. Aquest és un espectacle de dansa molt interessant que ha guanyat 3 premis Max i estava nominat a 7 guardons”, explica el director de Tercera Setmana.

“I diumenge fem ‘Fantasía Canina’, un projecte del músic valencià Jesús Salvador ‘Chapi’, que ha compost una simfonia musical per a gossos. És el diumenge als jardins del Palau de la Música, així que hi han d’anar els amos amb els gossos perquè la música, en realitat, és per a ells”, conta Salva Bolta. ‘Per tancar, diumenge tindrem un gran espectacle de teatre aeri a la Plaça de l’Ajuntament de València: ‘Quixote’, de la companyia Puja! Finalista en la categoria de Millor Espectacle de Carrer als premis Max”, recorda.

Els espectacles de carrer, enguany, són un eix transversal i omplin durant tota la setmana diferents espais de tota la ciutat. “Hem triplicat el nombre de companyies de carrer. Les arts escèniques de carrer estan en un moment molt viu i a la Comunitat Valenciana i amb una programació regular de sales no existeix perquè cap sala programa un espectacle al carrer. El festival és un lloc natural per a aquest tipus de produccions i conscients d’això n'hem programat tres vegades més per tal que açò passe”.

En aquesta segona edició, el festival ret homenatge a Carla Chillida i Paco Zarzoso amb dos espectacles cadascun: ‘Desde el infierno’ i ‘Les solidàries’ de Chillida i ‘Ultramarins’ i ‘Maldito Otoño’ de Zarzoso. “Volem subratllar, posar llum i donar suport a dos creadors valencians que són per a mi molt interessants: un que té un gran passat i una altra que té un present molt interessant i un gran futur, com és Carla Chillida”, conta el director.

Paco Zarzoso fa 30 anys que està escrivint i dirigint. És un creador incansable i febril que, a més, té molta projecció nacional i internacional. A més, té un llenguatge propi i una manera d’observar la realitat molt particular. Carla Chillida té una escriptura política molt radical i no només és interessant el que escriu sinó el rigor amb què ho fa. Té un llenguatge de direcció escènica molt particular. Així que tant en l’escriptura com en la direcció d’escena té una naturalesa pròpia i per a mi destaca”, precisa Bolta.

“Que et facen un homenatge sempre fa sentir bé, no?”, diu somrient Paco Zarzoso. “Ultramarins és un espectacle que té a veure amb la mar. Ma mare em va explicar que de xiqueta, una vegada, havia arribat una balena dissecada al Port de Sagunt i no hi va poder entrar perquè no tenia diners per a veure-la. Aqueixa imatge em va semblar una metàfora molt forta. En l'obra, un pare i una filla porten un espectacle en el qual hi ha una balena pels pobles on mai han vist el mar i es troben amb un venedor ambulant, que representa el punt mercantilista. Es va estrenar fa 14 anys i des de llavors, encara que en teníem moltes ganes, no l'hem tornada a fer”, recorda.

“Maldito Otoño va ser molt interessant perquè Les Subterrànies em van convidar a participar-hi a partir d'un imaginari d'elles, que partia del seu procés creatiu. En l'obra el moviment és molt important i arribem a parlar fins i tot del tema d'Europa, de cap a on anem, del que ha sigut el bressol d'una civilització i al mateix temps bressol d'una de les vergonyes més grans com és deixar que el Mediterrani siga un cementeri marí”, conta Zarzoso, fundador de la companyia Hongaresa al Port de Sagunt el 1995.

Encara que en moltes de les seues obres i els seus nombrosos tallers de creació teatral es critica i “s’ataca Mercadona o Bankia”, Zarzoso creu que el teatre no ha de ser forçosament de compromís però sí de consciència de la condició humana. “El més fàcil és continuar creant, perquè encara que ja tenim una edat, a la companyia Hongaresa no ens falten idees ni persones que vulguen treballar amb nosaltres. I el més difícil és mantenir una empresa, tenint en compte que s'està desmantellant la cultura. Els teatrers tenim un treball quasi heroic. El teatre ens ha acompanyat des del principi dels temps, i es necessita aliment de l'esperit”.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email