X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

ABELLES DE CIUTAT

València vol ser referent en apicultura urbana

L’Observatori Municipal del’Arbre desenvolupa un projecte d’abellar urbà amb l’objectiu que d’ací a uns anys la ciutadania puga fins i tot cuidar abelles en bucs urbans cedits. València es suma així a ciutats com Londres, París o Nova York, referents mundials en apicultura urbana. El barri del Cabanyal ja acull una proposta ciutadana amb dos bucs per a l’autoconsum

25/06/2018 - 

VALÈNCIA. Les abelles són una espècie imprescindible per a la vida al planeta i en ple segle XXI, la seua tasca pol·linitzadora és completament insubstituïble per cap altra solució. No hi ha cap tecnologia inventada capaç de proveir els servicis ambientals i biològic que produïxen. Però la seua vulnerabilitat a la contaminació i els pesticides és molt alta, el que ha fet que, contra tot pronòstic, en els últims anys les ciutats s’hagen convertit en una mena de refugi d’abelles. Nombroses ciutats del món han pres mesures per protegir les abelles i es succeïxen els projectes d’apicultura urbana fins i tot a les grans capitals com Londres, Nova York o París. I València, amb el seu clima, pot també estar al capdavant. L’Ajuntament de València, a través de l’Observatori Municipal de l’Arbre, ha instal·lat ja un buc municipal experimental i en alguns barris de la ciutat han sorgit xicotets projectes ciutadans per fer apicultura urbana d’autoconsum, un fenomen incipient amb un enorme potencial.

Fa poc més de tres anys, férem una actuació conjunta amb els bombers, on vàrem recuperar un eixam que estava en un arbre a la plaça del Cedre. Normalment el que fan els bombers quan recuperen un eixam d’un arbre o d’un cotxe abandonat o d’un espai semblant, és lliurar-los al sector apícola per a que el mantinga, però en este cas el que férem fon oferir-nos nosaltres a protegir i recuperar els eixams en este edifici amb els nostres apicultors”, explica Santiago Uribarrena, responsable de l’Observatori Municipal de l’Arbre, que depèn de la regidoria de Parcs i Jardins de València.

El primer buc el vàrem instal·lar ací a Vivers fa tres anys. El nostre objectiu és arribar a 20 bucs per crear un abellar experimental municipal. Per a açò, a més de treballar amb els bombers, hem instal·lat una xàrcia de caixes buides en parcs, jardins, cementeris i d’altres espais amb l’objectiu d’afavorir que les abelles s’instal·len allí dins en compte d’instal·lar-se en llocs on generen molèsties i a més de reduir el treball dels bombers”, detalla la proposta. Una de les qüestions més importants per a l’Observatori és desmuntar la por ciutadana a conviure amb les abelles.

Foto: EVA MÁÑEZ

Ciutat sana, ciutat amb abelles

Encara que l’imaginari col·lectiu ubica les abelles al camp, en els últims anys estos delicats insectes han viatjat fugint de les seues amenaces. “Les abelles estan desapareixent però el que sí hem observat és que a la ciutat cada vegada n’hi ha més. Bé siga perquè hem passat molts anys de sequera i amb això no hi ha flor fora de l’àmbit urbà i vénen ací com a refugi o bé siga per l’ús dels pesticides, dels quals fugen. Esta situació obliga l’Ajuntament a trobar una solució que és la de crear un abellar municipal”, conta el seu responsable.

La protecció de les abelles fa que les ciutats hagen prohibit la utilització de productes fitosanitaris en l’època de floració per la qual cosa, contra tot pronòstic, la ciutat és cada vegada més un bon lloc per instal·lar-se. “Londres regala bucs a la ciutadania. Nova York té les abelles als terrats. París té abellars fins i tot al sostre de l’Òpera... L’abella millora la biodiversitat urbana i per descomptat millora indirectament la qualitat de vida de la ciutadania”, detalla Santiago Uribarrena.

València és una de les poques ciutats espanyoles en desenvolupar este tipus d’apicultura urbana i, junt a Madrid o Barcelona, estudia ja la qualitat ambiental a través de la presència o absència d’abelles. “Les abelles s’empren molt per mesurar la qualitat de l’aire i com a bioindicador, bé siga analitzant-ne els productes, controlant-ne mortalitat, controlant amb microxips els paràmetres dels bucs o fins i tot emprant les abelles com a drons, posant-los un microxip per arreplegar dades de contaminació que troben durant els vols”, detalla Isabel Aviñó, membre de l’Observatori Municipal de l’Arbre.

Foto: EVA MÁÑEZ

A Alemanya tots els aeroports tenen bucs i en fan mostreig dels productes per mesurar l’impacte de l’activitat de l’aeroport sobre les vivendes de la zona. S’està fins i tot estudiant la possibilitat d’emprar l’enorme capacitat olfactiva de les abelles, que és tres vegades major a la dels gossos, per emprar-les en duanes o fins i tot per la detecció de malalties. L’abella s’està emprant també molt a Estats Units per a la reinserció de presos ensenyant-los l’apicultura com a ofici. L’abella transmet uns valors molt interessants”, explica Aviñó. L’activitat de l’observatori, a més de l’estudi de la qualitat ambiental, és la difusió de la cultura apícola mitjançant tallers de divulgació i la col·laboració amb les universitats i els investigadors.

Sostres urbans vius

A mig termini, l’Observatori Municipal de l’Arbre pretén arribar més enllà per convertir els sostres urbans en espais vius. “El nostre projecte no acaba en tindre 20 bucs, traure’n mel i fer divulgació. El que proposem, i estem esperant vore si l’Ajuntament ho aprova, és fer un Pla Municipal d’Apicultura Urbana de València. Que l’Ajuntament se sume a la xàrcia de ciutats europees per l’apicultura urbana i que es desenvolupe una ordenança municipal per emetre licències de tinença d’abelles amb la tutela d’un apicultor”, explica Santiago Uribarrena.

Este projecte pilot ha sigut redactat amb la col·laboració del Consell Asessor d’Apicultura Urbana, un espai on s’han unit a l’Ajuntament, als sindicats apícoles i les universitats valencianes. “La nostra pretensió és ser un trampolí cap a la tinença ciutadana d’abelles a través d’horts urbans apícoles o bé siga perquè una entitat, un banc, un hotel o un museu vulguen tindre colmenes al sostre. Amb este projecte, nosaltres podríem cedir bucs amb un període de cessió de 2 anys per a l’autoconsum i no per a la comercialització”, desitja Uribarrena.

Foto: EVA MÁÑEZ

Tallers, jornades tècniques anuals sobre apicultura urbana, apiterapia o abelles i noves tecnologies son algunes de les activitats que l’observatori impulsa per difondre la cultura apícola. La mel que extrauen dels bucs experimentals l’envasen i la regalen a les persones que visiten el centre.

Mel del Cabanyal, una de les primeres

Seguint l’estela d’altres ciutats del món, alguns xicotets projectes ciutadans estan ja instal·lant bucs als barris. Un dels primers ha sigut el Cabanyal. “Vaig començar amb l’apicultura urbana a Paris i quan vaig vindre a València, amb els tants parcs com té, vaig pensar que era una ciutat preciosa per fer també apicultura ací”, explica l’apicultor professional Diego Bour Toledo. “Els meus primers bucs urbans a València els vaig instal·lar al mes de març en Cabanyal Horta, un projecte veïnal d’agricultura urbana al Cabanyal. Amb només dos bucs menuts i tres mesos de primavera he tret ja 20 kilos de mel urbana. Les abelles estan al cent per cent”, explica.

Les vaig posar per a que la gent del barri puguera aprofitar la seua pròpia mel. No és un acte comercial. Com a professional no és tan interessant, ho vaig fer per fomentar l’apicultura urbana i sensibilitzar sobre com funciona l’abella i per què és important”, conta el propietari de Temperancia colmenas. “A París tenim una escola d’apicultura al parc de Luxemburg amb 20 bucs. Dimecres i dissabtes fan formació en apicultura i moltes persones hem començat allí la nostra formació perquè és un lloc que desperta vocacions. Al final del curs es dóna un diploma i seria molt interessant que València fera això perquè és el lloc on naixen els futurs apicultors”, proposa Bour, que va començar la seua formació allí fa 10 anys i en fa 8 que treballa com a apicultor professional.

Foto: EVA MÁÑEZ

Encara que no hi ha dades sobre el nombre de bucs urbans que hi ha a la ciutat, Bour explica que sí que hi ha qui té bucs al terrat. “L’Ajuntament està intentant fer un cens per saber quants bucs estan en producció ara perquè és una activitat que és necessari regular amb normes clares”, reconeix.

A Paris cada barri té una normativa diferent. Les comunitats de veïns poden tindre bucs al sostre però tots els veïns han d’estar d’acord. En els últims anys hi ha hagut tan gran boom que s’ha descontrolat la producció i ja hi ha més abelles que flors. La mel urbana té molta demanda, per la manca de pesticides, i es ven a un preu molt alt, el que ha fet que hi haja gent que especula amb esta producció. L’Ajuntament de Paris ha decidit posar fre i ara cobra una taxa per instal·lar bucs i està treballant en regulat l’etiquetatge de la mel urbana”, detalla l’apicultor.

“València està fent-ho molt bé en este sentit perquè està regulant-ho abans i serà sense dubte un referent europeu en apicultura urbana. El clima i la configuració de la ciutat ho tenen tot per aconseguir-ho. Cal només un poc de suport polític, un poc d’informació i conscienciació per a que la gent no els tinga por. A més, es necessitarien unes normes molt clares perquè la gent que tinga este tipus d’iniciatives sàpia a quants metres del públic ha de posar els bucs i evitar també l’especulació”, explica assenyalant un dels principals problemes de ciutats més avançades.

Foto: EVA MÁÑEZ

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email