Comparte esta noticia

• Tweet
• meneame

Otras noticias

• El Tribunal de las Aguas se suma al 125 aniversario de Aguas de Valencia
• Grezzi quiere Metro nocturno y más bus para desterrar el coche privado del ocio
• La reparación de la climatización recupera la mayoría de cuadros del San Pío V afectados

VALENCIA.

- Fa anys una amiga em contà que un dia, en arribar a casa, va vore a l'ordinador que l'última sessió que havien iniciat de Messenger corresponia a la de l'última ex del seu nóvio.
- Sessió de Messenger? Quan fa d'això?
- Ja vos he dit que fa anys. En resum, que va demanar explicacions i el nóvio li va dir que ell havia entrat a vore el correu de l'ex perquè tenia curiositat per saber com li anava la vida i la meua amiga li digué: "Val, si encertes la seua contrasenya et creuré" i el nóvio hagué de reconéixer que no sabia la contrasenya, que continuava follant amb l'exnóvia i que, entre clau i clau, aquella havia entrat a llegir el correu.
- Es pot saber quina necessitat tenia aquella tarada de connectar-se al Messenger entre clau i clau?
- Potser esperava un correu urgent.
- I per què el nóvio no va dir, senzillament, que havia intentat entrar i que no recordava la contrasenya i que per això constava el nom d'usuari de l'ex?
- Tampoc semblava un xic molt brillant quan el vaig conéixer.
- No està malament, però la d'una amiga meua és encara pitjor: sospitava que el nóvio follava amb una altra i un dia va entrar al compte de correu del nóvio, perquè esta sí se sabia la contrasenya, per comprovar si les sospites tenien sentit i es va trobar amb unes fotos del seu nóvio, al seu llit, amb una amiga seua, que portava el seu pijama i estava abraçada a un dels gossets que ell li havia regalat per Nadal.
- Redéu, eixa és pitjor: jo veig una altra al meu llit abraçada al meu gos i et jure que li talle els collons en arribar a casa.
- Que lamentable la vida de la teua amiga: ni el gos li era fidel.
- Estes històries d'enxampades no estan malament, però jo conec la pitjor de totes. Serà millor que omplim els gots abans de continuar.
- Va, tira.
- Fa anys vaig tindre un nóvio que era faller...
- La cosa comença bé.
- I un dia, mentre celebràvem no sé quina història al casal, va entrar un xiquet a buscar son pare, que estava fent una partida de truc amb tres desfaenats més, i entre crits va explicar que venia de casa i que havia escoltat com algú pegava a sa mare. Total, que com esta família vivia en el mateix edifici on estava el casal, mitja falla va apujar les escales a comprovar què passava i a auxiliar la bona dona, però en arribar al pis es van trobar la dona del faller muntant-s'ho amb el president de la falla.
- No és possible.
- T'ho jure.
- I què va passar?
- Que la família deixà d'anar a la falla.