en un estado basado en la herencia del fascismo y en los pilares de la injusticia es lógico que los ciudadanos estén al servicio de la economía cuando lo lógico seria que la economía estuviera al servicio de los ciudadanos ..y España debería ser republicana y federal pues si los ciudadanos de cualquier comunidad deciden ser independientes quien es nadie para decidir por la voluntad de otros .España una unidad de estados independientes y asociados en una república federal

Totalment d'acord amb en Xavier Serra. Ja seria hora.. altre cosa és que pogueu. He caigut en aquest article des d'adalt.. i de cop, m'he adonat que ha tingut que esdevindre tot aquest merder perquè em comenci a mirar què diuen el que parlen el que jo més enllà de Tortosa. Potser no està del tot malament el que va passant. Potser ja seria hora de canviar quatre coses.. i amb això, algú haurà de començar.. Ja està bé que ens prenguin el pèl d'aquesta manera i que a més, ens tractin de lladres en amunt! Al final, cobraran tot aquest menyspreu.. Salutacions cordials d'un veí del nord.

no habrá algún secesionista que no sea necesariamente tan llepòs? Lo del d.n.i. me llega al alma. Es un discurso que recuerda al de los islamistas compulsivos. Y siempre suplicando limosnas. Ojo! me parece bien que se vaya el que no está a gusto pero como en el chiste: por lo menos con los calzones limpios! Se abre la berrea!

El que ens pasa als catalans és que no entenem que és això de ser español.... Quins imputs rebem: - Ens posem malalts: Hospitals i atenció primaria (CAP) de Generalitat - Educació - colegis: Generalitat - Seguretat: Mossos d'Esquadra = Generalitat - Atur: OTG=Generalitat, és el que a España són la INEM -etc,etc,eltc= Generalitat La pregunta de la meva filla: Que vol dir o significa ser Español papa?.... Resposta: No sé filla....això és el que posa al teu DNI.

En realitat la independència serà perjudicial per a tots, no només per a catalans i valencians. La pregunta està en si els polítics del Govern Central de torn tindran prou cintura per a donar solució al problema i no agreujar-ho, com han fet fins ara. La solució està en la devolució dels Furs al País Valencià, a Catalunya, disolts per Felipe V, o més bé, donar de les eines judicials, executives, culturals, econòmiques i socials proporcionals als Furs. Amb altres paraules, les mateixes condicions que gaudeix llocs com Navarra que, per cert, la terra que menys està patint la crisi junt amb el Pais Basc, per a que prenguen nota els detractors de la descentralització. Curiosament, els recentralitzadors són els mateixos que han gestionat de manera calamitosa la seua Autonomía... Es un perfecte exercici de cinisme. El desprestigi en l'Estat de les Autonomies l'han provocat precisament aquests ineptes. Que ens tenen que contar als valencians que no sapiguem?

Com de ruïnosa hauria de ser per a la Comunitat Valenciana la independència de Catalunya quan actualment la Comunitat Valenciana és una de les més ruïnoses de l'estat tot pertanyent a Espanya. Obviament la independència de Catalunya no suposaria, al dia següent, la recuperació econòmica i segurament hi haurà un retrocés, però seria com fer un réset, ja que no hauria de suportar la feixuga càrrega de les balances fiscals que tant els (i també als valencians, afegint una sèrie de polítics corruptes i infeficaços que només pensen en la poltrona a Madrid) perjudica i, afegiria més, millor també fora de la UE, sense trencar l'espai de lliure circulació. Com s'ha dit anteriorment, ens hem de preparar a l'allau de notícies apocalíptiques que parlen dels efectes nocius de la independència de Catalunya. S'han oblidat que pot contagiar la pallola i és mala per a la salut.

Las fuentes utilizadas para el análisis son las base de datos C-Interreg y Datacomex. Son datos del 2010, último año comparable para el comercio interregional, intrarregional y exterior.

Madre mia, las tonterias que hay que leer... Primero, habria que ver que piensa Francia de todo esto. Porque mucho hablar de España, pero veremos si Francia quiere un estado irredentista al sur, d ebuenas a primeras. Luego hay que negociar muchas cosas, entre ellas cual seria la aportacion catalana , para eso son "ricos" a las arcas comunitarias. Tambien hay que negociar deuda y tratados internacionales. Y, por ultimo, y no menos importante, asumir que habra una perdida de PIB para los dos, recordar la amigable separacion entre Checoslovaquia supuso una caida mas que apreciable del PIB, aparte de una reorganizacion total del sistema financiero y fiscal de ambos paises, con lo que las cuentas van a salir sapos durante unos cuantos años. Pero viva la libertad y las pajillas mentales...

+1 Arturo, el que se quiera independizar al norte, aqui sois cuatre gats... Solo respetare la opción a decidir de catalunya cuando respeten la independecia de la comunitat valenciana, ya esta bien de Españas hipocritas... que nos dejen en paz

Si València perdés amb la independència de Catalunya seria, única i exclusivament, per culpa d'Espanya, per un possible veto a Catalunya dins de la UE. El que passa és que a Catalunaya hi ha un sentiment de germanor amb València que farà que les decissions es prenguin evitant al màxim qualssevol perjudici. Com a Europa el sentit comú orienta les decissions (no com a Espanya, el que passarà serà que, o bé s'obligarà Espanya a evitar el veto, o bé Catalunya signarà acords de tot tipus amb els païssos europeus (els primers interessats a comptar amb Catalunya: (aneu a Brussel·les hi ho comprobareu). I amb els fons que noi aniran a Europa, ni no estem a la UE, es podrà finançar el corredor mediterrani: ón és la pérdua per a València ?. A part d'aquests raonament, les dades que utilitza éste estudi són incorrectes, incomplertes i sesgades: les "exportacions a Espanya" només suposen el 34 % del total, i en decreixement anya a any.

Si no ens independitzem amb Catalunya, algú haurà de pagar la festa de l'Espanya del cereal. Endevineu qui...

a10, passe de vosaltres

Benvolgut Jordi, Quasi et diria que estic d'acord amb el títol del teu article i que, per tant, és evident que el camí més fàcil i segur per fugir de la ruïna seia eixe: sumem-nos-hi ! S'ha de reconèixer, però, que, ara per ara, aquesta conclusió sembla inabastable i, per tant, absurda, fora de tota lògica, contrària al sentit comú. Tan absurda, si m'ho permets i "sin acritú" que deia aquell, com la teua argumentació. I dic absurda i no enganyosa, perquè no crec que pretengues enganyar ningú i res més lluny que fer jo un judici de valor. Però, clar, centrar-se en els "dos efectes interrelacionats: el comercial i el fiscal", tal i com ho fas, és absurd, fora de tota lògica. Primer, el comercial o "efecte frontera". Troba'm, per favor, Jordi, un sol governant, un sol parlamentari, una sola entitat social, un sol acadèmic, a qui vullgues amb dos dits de front i un mínim de representativitat, que a Catalunya, els últims trenta anys, no haja propugnat i impulsat el lliure comerç global. Potser el trobes a Espanya, tot i que ho dubte molt. Però ni Espanya ni Catalunya podran obviar que a Europa, els pròxims trenta anys, continuarà imperant la llibertat de circulació de persones, béns i mercaderies. Segon, el fiscal. És ben així que una certa tradició ha relacionat i relaciona encara les dues balances, comercial i fiscal. Hauríem de convenir que potser no és la més sòlida tradició acadèmica i sí la més sorollosa als mitjans de comunicació. Naps i cols poden fer un bon arròs caldós i no deixen de ser naps i cols. Potser és moment de preguntar-li a la Sra. Merkel sobre l'ampliació de l'aportació de la RFA al pressupost de la UE, vista la balança comercial conjunta. Benvolgut Jordi, no és obligat defensar la unitat d'Espanya ni la independència de Catalunya. Sembla recomanable fer-ho, si ens hi posem, amb un cert regor. Salutacions cordials, Ernest Sena

Independizaos de una vez. Cogéis las maletas tota la colla de catalanistas y os vais a la frontera. Y no volváis a salir. Que tema más pesado...

Una altra solució seria independitzar-nos amb Catalunya. Aixi la sinergia en les economies seria molt més profitosa i no n'hi hauría aquest perjuí cap a nosaltres. Això sí, un pais descentralitzat i amb capital compartida entre València i Barcelona...

És curiós la quantitat de veus que últimament ixen a relatar-nos totes les calamitats que els catalans (i ara els valencians) patiran el dia que Catalunya siga independent. I no menys curiós, per estrany que parega, també passa que estes mateixes veus, no diuen res del prometedor i fantàstic futur que a valencians i catalans ens espera dins d'una espanya amb el 90% del PIB i pujant, un 27% d'atur, i amb totes les institucions de l'estat desprestigiades i en qüestió. Especialment sospitós és que ningú cau en el fet de que el País Valencià amb una renda per càpita per baix de la mitjana espanyola, té un dèficit fiscal amb l'estat de 8.000 milions d'euros cada any. Pobres i pagant a un estat que se'ls gasta fent AVEs a Badajoz, olimpiades de Madrid 2020, i obligant a retallar allà on més es necessita: sanitat i educació. Resumint, ningú ens diu que hi ha de bo de quedar-se i sí totes les desgràcies que cauran sobre els nostres caps si se n'anem. Potser la solució lógica al problema que planteja Jordi, seria amar-nos-se'n també nosaltres i signar una aliança econòmica amb els de dalt.