Comparte esta noticia

• Tweet
• meneame

Otras noticias

• PSPV, Compromís y Podemos presentan la proposición de ley para recuperar RTVV 
• El Gobierno manchego recurrirá el nuevo trasvase del Tajo al Segura
• Montiel (Podemos), con 67.500 euros, el portavoz con más retribuciones en 2014

Discurs pronunciat per Vicent Soler en l'acte de conmemoració dels 40 anys de la detenció dels '10 d'Alaquàs'

VALENCIA. Permeteu-me confessar l'emoció que tinc perquè, 40 anys més tard, un president de la Generalitat, president electe en aquests moments, ha dit una cosa aquest matí en la sessió d'investidura que és la que ens va moure a fer la plataforma unitària democràtica -molt plural, però unitària- per la que se'ns va detindre a Alaquàs: "Estem farts d'ofrenar noves glòries a Espanya".

Per què això és el que volíem nosaltres, això és el que volia eixa persona cabdal del tardofranquisme valencià que fou Vicent Ventura. Que la conquesta de  les llibertats per als valencians estiguera indestriablement unida a la recuperació de l'autogovern. És a dir, que allò que havíem perdut per la força de les armes a Almansa feia 268 anys, aleshores ho poguérem recuperar per la força de les urnes.

Perquè, des d'Almansa, però, sobretot, des de la construcció de l'estat espanyol contemporani al segle XIX, els valencians no havíem segut considerats com a subjecte polític, no existíem com a poble amb identitat pròpia. Ni tan sols ho vam aconseguir durant la darrera experiència democràtica, la de la Segona República, perquè, quan el 18 de juliol de 1936 havíem d'iniciar el camí cap a l'aprovació d'un Estatut d'Autonomia, l'aixecament feixista ho va estroncar tot.

La invisibilitat política dels valencians, la desconsideració sistemàtica dels nostres interessos  en les polítiques econòmiques (agricultura inclosa), el mal tracte fiscal sistemàtic -que ve de sempre-, el disseny radial d'infraestructures -que ens perjudica especialment- i tants etcèteres és el que volíem superar.

Es a dir, volíem transformar un estat que només actuava en termes d'uniformació cultural i lingüística a la castellana i de centralisme polític, cultural i econòmic a la madrilenya i, per això, l'ofrenar noves glòries a Espanya semblava ja aleshores una broma de mal gust. Per això, tractàvem de fer entendre als demòcrates espanyols que nosaltres hauríem de ser considerats la quarta nacionalitat històrica, junt a Catalunya, Euskadi i Galícia.

Dit d'una altra manera, recuperar l'autogovern significava dues coses: fer-nos majors d'edat política per a governar-nos en una bona part dels assumptes que ens afecten i, també, plantar cara a un estat que ens desconsiderava tan cruelment i sistemàtica. Aspiràvem a ser ciutadans espanyols de primera classe, una primera classe en la que fora possible exercir de valencians a Espanya, més enllà dels tòpics regionalistes.

Per això, fou important la detenció a Alaquàs, perquè feia palès que hi havia  valencians que volíem la democràcia, volíem acabar amb la dictadura franquista, però, alhora volíem recuperar la Generalitat. Fou la primera detenció d'activistes polítics  que feia el franquisme -no la més dura, però sí la primera que jo sàpiga- per motius que tenien a vore amb els drets nacionals dels valencians.

Dic que no era la més dura, perquè vull aprofitar la meua intervenció per a retre homenatge a tant altres lluitadors antifranquistes que patiren fins i tot tortures, presó i, fins i  tot, la mort per voler la llibertat. M'estic referint especialment al gran partit de la clandestinitat, el partit comunista. M'alegre que la UV n'haja fet una exposició fa poc.

El PC no estava a Alaquàs però, uns mesos més tard tots ens vam unir en una plataforma determinant -tot i d'efímera existència- en la consecució de les llibertats: la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del PV. Una plataforma que va canalitzar el crit d'unitat dels valencians antifranquistes: Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia.

Desitge, senyor Rector, amigues i amics, que la nova etapa que s'obri avui amb l'elecció del nou govern de la Generalitat supose una recuperació de la Generalitat en els termes als que aspiràvem els "10 d'Alaquàs".

_____________
Vicent Soler és catedràtic d'economia de la UV i un dels 10 d'Alaquàs