Vicent Luna, un dels més grans

VALÈNCIA. Se n'ha anat un mestre de mestres de l'art faller. Un artista integral, un grandíssim escultor, un pioner en la gestió d'un taller com el director d'un gran projecte de cine. Una persona entranyable capaç d'explicar amb paraules amabilíssimes i senzilles totes les dificultats d'eixa art que es diu fer falles. Una llegenda.

Recorde moltes de les seues mítiques falles, tot un patrimoni sentimental del poble valencià. Falles que deixaren una forta impressió en la memòria de tanta gent, cadafals màgics capaços de fer somniar a tantes persones amb la il·lusió de ser un dia un deixeble seu. Perquè deixebles va deixar molts, entre ells les seues filles Pilar i Maria José, que mantenen la continuïtat d'un taller que és un autèntic museu de la festa, del dur ofici d'artista faller i de l'estima pel treball ben fet. Com no evocar la famosa Palas Atenea amb els colors de la bandera republicana encara baix el franquisme, en plena plaça de l'Ajuntament. O la seua formidable serp marina, prodigi d'elegància i força. I eixe Concorde que desafiava amb la seua provocadora estampa les més elementals convencions de l'estètica fallera dominant. I tantes obres mestres més. Per tancar de manera grandiosa la seua sèrie de falles en 1982 amb aquell espectacular atlant en vareta, amb motiu del Mundial 82.

Al Museu Faller de València el mestre Vicent Luna té diversos ninots indultats dels anys 60 del segle passat, grups que continuen interpel·lant al visitant amb el seu humor intel·ligent, fina sàtira i missatges que enfilen de ple les temàtiques més importants del moment, com els excessos publicitaris, l'emigració espanyola a Europa, la medicina popular o les misèries de la vida en els marges. Eixa porquerola, eixe grup on una bruixota i els seus col·laboradors intenten enganyar un incaut, el pastor amb els borreguets, la iaia i el xiquet de la fregada de panxa. I la recuperació de la tela, les perruques i els ulls de vidre, com els dels antics ninots de les falles primigènies.

Tota una forma de fer, de pensar i de sentir les falles, de saber que la falla és una disciplina artística específica o complexa, on totes les arts ha de ser dominades i controlades alhora. I on l'artista ha de combinar carisma i energia, habilitat i enginy, valor i determinació per a desafiar tots els entrebancs i totes les censures. Vicent Luna ha sigut tot això i més, i un gran amant de la llibertat. La seua falla de l'estàtua de la Llibertat quan no havia llibertat és tota una síntesi de la seua forma de ser. Ell va recollir el testimoni d'un altre gran com Regino Mas, i fou tot un referent per als que han volgut entendre que una falla té unes potencialitats enormes, que sols cal atrevir-se a explorar. Perquè Vicent Luna ha sigut un dels grans exploradors de les falles. Un somriure picardiós, unes mans generoses sempre disposades a esculpir el foc. Un mite de la Ciutat de l'Artista Faller. Tot un gran artífex de l'edat daurada de l'art de fer falles. Gràcies per tot mestre.