X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 19 de agosto y se habla de BICICLETAS documental salud josé luis ábalos FOMENTO benidorm
GRUPO PLAZA

PARTICIPACIÓ CIUTADANA

D’espectadors de cultura a promotors artístics: la veu del carrer pren la programació

Parlem amb expertes i experts en participació ciutadana i gestió cultural per comprendre el procés d’apoderament veïnal que està donant lloc a festivals com Cabanyal Íntim, les Falles Populars i Combatives, la Guia Gastronòmica de la València Migrant o el Benimaclet ConFusión entre d’altres projectes culturals innovadors

11/06/2018 - 

VALÈNCIA. Si tingueres tot el temps del món per fruir dels esdeveniments culturals que més t’agraden de la ciutat, te n’adonaries de seguida que és una poma enverinada: l’explosió de propostes culturals nascudes a la ciutat de València en els últims anys fa ja impossible no perdre’s algunes coses interessants. Encara que vulgues, no arribaràs a vore-ho tot. Bé siga per xàrcies, a través d’associacions o pel boca-orella, festivals sencers amb centenars de participants s’organitzen en la ciutat de manera col·lectiva en un procés d’apoderament cultural ciutadà que viatja a la velocitat del llamp.

El passat cap de setmana va tindre lloc al Teatre El Musical del Cabanyal l’Encontres, un esdeveniment de tres dies organitzat per la Plataforma Iniciatives Culturals Urbanes on nombrosos gestors culturals i socials es varen donar cita per reflexionar sobre este procés: la ciutadania no vol consumir cultura, el que vol ara és generar-la. Hem parlat amb alguns dels ponents per comprendre cóm ha ocorregut este fenomen i cap a on va. I faig espòiler: pareix imparable.

La necessitat de connexió i d’estructura

Un dels primers reptes quan algú vol mamprendre un projecte és la necessitat de trobar un equip i una estructura de treball. Patricia Blanco, membre de l’associació Adonar explica que l’associació, composta per cinc dones amb ampla trajectòria en la gestió cultural i social, és un pont per aconseguir-ho. “L’Associació Adonar treballa com a llançadora de projectes propis i també d’altres, possibilitant a creadors independents que no tenen entitat jurídica un paraigües sota el qual impulsar les seues propostes. D’altra banda fem acompanyament a creadors amb sensibilitat social que volen treballar amb col·lectius socials però no saben com fer-ho. Nosaltres posem els coneixements i metodologia de la intervenció social a l’abast de les seues bones idees per a generar un treball en xarxa que tinga impacte social”, detalla. “D’una banda, hi ha gent amb molt bones idees, d’altra hi ha necessitats socials i d’altra hi ha professionals amb formació que saben treballar en elles. Nosaltres el que fem és connectar-los per generar entre tots projectes creatius amb impacte social real”, explica Blanco.

El teatre i la fotografia són dos dels nombrosos camps artístics amb els que treballen. “L’art s’ha emprat des de fa molt de temps en el treball social com a eina terapèutica i el punt de donar-li qualitat artística apodera, dignifica i capacita. L’art és un espai d’expressió i unió on no existix el que és normal o no i els fa eixir dels espais de les etiquetes de discapacitat, de víctimes de violència, de jóvens conflictius...”, detalla.

Associació Adonar. Foto: ESTRELLA JOVER

Un dels projectes que realitzen “Les heroïnes del teatre” treballa per desmuntar els estereotips de gènere a través dels personatges del teatre clàssic, on treballaran amb dones víctimes de violència masclista. L’impacte social que suposa treballar amb l’art participatiu ja està començant a tindre fruits en projectes com Valientes Photon, el projecte de fotografia amb menors tutelats per l’Administració que realitzen junt al festival de fotoperiodisme PhotOn Festival. Per a estos menors, treballar junt a artistes professionals suposa un canvi de paradigma que els apodera. “Estan entenent com emprar la imatge però no des dels límits i les normes perquè sí, sinó des de la responsabilitat que tenen com a autors i creadors en crear una obra. El projecte està generant també que tinguen opinió sobre les obres d’artistes, i que miren d’una altra manera i donen valor a la seua pròpia opinió, tant per criticar l’obra d’altres persones com per a crear ells mateixos els discursos”, conta.

Per a l’associació Adonar, el repte està en poder estendre estes iniciatives a dos àmbits clau: “Tant de bo aconseguirem que les grans institucions tinguen programes d’acció social igual que tenen projectes educatius. També ens agradaria poder formar a tots els gestors culturals, des del moment de la seua formació al sistema universitari, cóm incloure el treball amb resultats socials en la seua tasca de gestió cultural”, explica Patricia Blanco.

Aprendre a participar col·lectivament

Però treballar en xàrcia i desenvolupar art participatiu exigix molt més que connexió entre agents amb ganes de participar: es necessiten recursos. Pietro Galli, membre de Possibility, explica com les noves tecnologies estan ajudant als nous creadors. “Estem desenvolupant una plataforma online que es diu Orpheo i està basada en la cultura participativa. La idea és crear un espai on poder compartir recursos culturals: espais, artistes, els contactes que necessites per desenvolupar projectes... I ens hem adonat que tot açò abans no existia. Imagina’t que arribes a una ciutat, eres músic i vols desenvolupar un projecte musical que tens al cap. Ahí pots llançar convocatòries i gestionar-les per buscar gent i alçar projectes”, desenvolupa Galli, membre de l’equip organitzador del festival artístic participatiu Benimaclet conFusión.

Pietro Galli, de Possibility. Foto: ESTRELLA JOVER

“El conFusión és un projecte d’apoderament ciutadà. La idea és crear oportunitats i possibilitats on la gent puga experimentar i per a que no tinga por a intentar coses i equivocar-se”, explica. “Les persones amb inquietuds, també les més jóvens, estem encasellades en un sistema on se’ns ha dit que tot és molt difícil i complicat i tenim por. I moltes vegades nosaltres mateixos ens neguem la oportunitat d’experimentar. Amb el festival conFusión el que fem no és només un esdeveniment de dos dies, sinó estendre un llenç en blanc on la gent puga crear una obra col·lectiva tant creant propostes artístiques com organitzant”

El conFusión, composat actualment per vora 75 persones, actua com una mena de escola per aprendre a intercanviar coneixements. I és que ningú no ens ha ensenyat a participar. “L’educació formal ens ensenya a competir, no a col·laborar, i això nosaltres ho vegem cada dia. Ens prepara per a encaixar només en dos perfils: el de la gent que té por a expressar la seua opinió i a treballar en grup o el del perfil que té molt d’ego i s’imposa sobre els demés. El que no ens han ensenyat és a escoltar i això és el que nosaltres treballem també. Imagina’t: al conFusión tenim un grup que només s’encarrega de cuidar les relacions humanes de la resta del grup. Evitar conflictes, buscar la cohesió...”, explica Galli.

Participar no és només assistir a una manifestació. És implicar-se, comprometre’s, tindre una actitud proactiva. Però com es conseguix açò, a més, sense diners? Eixa és la pregunta”, apunta. “El repte de futur per a esta forma de producció cultural és la sostenibilitat”, assegura.

La pedra angular: el finançament

Per a organitzar esdeveniments culturals es necessiten diners, de vegades molts. Com pot fer això un col·lectiu ciutadà que ni tan sols té una associació ni una empresa? La tecnologia arriba al rescat: el crowdfunding o finançament col·lectiu de projectes oferix una alternativa. Festivals com Cabanyal Íntim, Les Falles Populars i Combatives o fins i tot grups musicals com Gigatron han finançat nombrosos projectes mitjançant la plataforma Verkami.

“La nostra especialitat són els projectes creatius i culturals i n’hem finançat ja 6.100 projectes. El crowdfunding resol diverses dificultats. D’una banda democratitzem la cultura perquè no cal que sigues súper famós ni membre d’una cultura de masses: si tens una comunitat o un públic al qui li interessa el que fas, ho pots finançar al marge dels interessos de la indústria. I esta és una de les principals revolucions”, explica Jonás Sala, fundador de Verkami. “D’altra banda, al final, a més de conseguir els diners necessaris per al projecte, quan acaba la campanya, no només tens una relació directa amb el teu públic sinó que a més tens un excedent o un producte que pots vendre i rentabilitzar”, afig.

Jonás Sala, de Verkami. Foto: ESTRELLA JOVER

La plataforma ha finançat des de projectes menuts amb pressupostos de 500 o 600€ fins a projectes de gran pressupost, de vora 300.000€ i no té límit màxim d’aportació. Per a ells, un dels majors avantatges del crowdfunding és la creació i control de la teua pròpia comunitat d’usuaris o clients. “La plataforma et permet que la comunitat no la controlen tercers, sinó tu mateix generant un model sostenible. Hi ha autors que han finançat varies campanyes seguides amb nosaltres perquè han mantingut activa la seua comunitat de mecenes i per tant això els ha permès seguir vivint del que fan”, detalla. Però l’atracció del crowdfunding no només apodera els autors, també els consumidors.

“Les vies de finançament tradicional et donen diners i ja està. Però el crowdfunding és molt interessant també per a l’altra part perquè per als mecenes també és atractiu. Al final se n’adonen que els projectes tenen una història darrere i tenen persones darrere i la interacció amb els artistes també els agrada perquè se senten part d’esta història i és una forma distinta de participar fora del consum cultural habitual”, detalla.

Cultura de conscienciació ecològica

Si hi ha una inquietud important al segle XXI, a més de l’econòmica, és l’ambiental. La sostenibilitat és l’eina fonamental de treball de Makea tu vida, un col·lectiu madrileny de dissenyadors que treballa en la conscienciació ecològica a través de la construcció i participació en projectes ciutadans. “Nosaltres som dissenyadors industrials i ens movem entre l’àmbit educatiu i social. En l’essència del disseny ha estat sempre l’ecologia i el respecte al món on vivim. I això és el que treballem mitjançant el disseny obert, la reutilització i la creació col·lectiva mitjançant l’intercanvi de coneixements”, conta Ana Pérez, membre del grup. Tallers de construcció amb materials reciclats i fins i tot un receptari per compartir coneixements i la cuina d’aprofitament són alguns dels projectes que impulsen.

Makea tu vida. Foto: CAIXA FOSCA

Per al seu grup, el més important no és el fet de participar sinó el missatge que es dóna amb el procés. “Amb tota la informació que hi ha online, si tens molt d’interés i vols aprendre, pots fer-ho. Per a Makea tu vida és crucial la vessant de la conscienciació ecològica i no només la formació, la reutilització o l’optimització dels materials de rebuig. No té sentit que per emprar un material de rebuig el compres a posta”, critica. “Per molt que siguem reutilitzadors i recicladors, el que nosaltres treballem més enllà de l’objecte que anem a construir és visibilitzar la quantitat de materials de rebuig que hem aconseguit i com el que hem de fer realment es reduir la generació d’estos residus”, conta Ana Pérez.

Per a ella, l’impacte d’este procés de transformació col·lectiva tindrà resultats a llarg termini. “Tot açò de la cultura participativa és nou per a alguns sectors però per a uns altres no. És un enorme procés que és molt bonic caminar-lo i queda molt de temps fins que se’n vegen els resultats socials”.

Noticias relacionadas

el muro

Poca sintonía

No se aclaran, pero se animan en esto del disparate pasajero y la multiplicación de actos, actividades e instituciones sin consultarse ni pensando en colaborar. Gestionar no es idealizar sino entender la realidad y el equilibrio.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email