GRUPO PLAZA

DEL SÉNIA AL SEGURA » VORA MAR

Existix la literatura valenciana?  

Una visita nadalenca a les nostres llibreries constata la pràctica invisibilitat d’autors i segells valencians

| 28/12/2023 | 2 min, 38 seg

Estos dies que hem xafat i xafarem les llibreries més que mai, ¿heu observat, especialment en les grans cadenes, una destacada presència d’editorials valencianes oferint una proposta literària pròpia i autòctona? Heu trobat molts autors valencians, encara que publiquen fora, encara que siguen d’èxit? Vos els heu topetat en Alacant, Elx, Castelló, València? Heu percebut la seua presència en El Corte Inglés, FNAC, Abacus, la Casa del Llibre, en les grans cadenes de supermercats, fins i tot en Consum, o en moltes altres llibreries? La resposta és rotunda: la literatura valenciana és invisible, que en els temps que corren és tant com no existir. No busqueu retrets. Només és una constatació. De fet, són percebuts els nostres autors, en valencià o castellà, part d’alguna cosa que es diga literatura valenciana?

El fet que la literatura que donà al món una novel·la com el Tirant lo Blanch, una autora com Isabel de Villena, un poeta com Ausias March o un lletraferit com Joan Roís de Corella haja arribat a diluir-se completament cinc centúries després del nostre Segle d’Or hauria d’incitar-nos a fer algunes preguntes més.

Molts sabem que aquell esclat literari tingué un context d’esplendor social, econòmic, polític i identitari que no hem tornat a assolir com a valencians. Per les raons que siguen ha sobreviscut una certa, tèbia i fràgil valencianitat, tot i la nostra lenta decrepitud, iniciada en aquelles dècades. Arrosseguem una decadència tan llarga, profunda i inapel·lable que, en bona lògica, no hauríem d’existir. La nostra pervivència és un milacre i els planys per la globalització que ens remata, nostàlgia estèril, crescuda en la convicció que mai més tornarem a tindre una literatura com aquella perquè, senzillament, mai més tornarem a tindre una consciència de valencianitat com aquella. Fórem una estrepitosa anècdota històrica: un cúmul de conjuntures que donaren naixement a unes elits brillants que arruixaren d’esplendor el seu temps i el seu país.

Els valencians conscients, els valencianistes, som els últims guardians de la fortalea Bastiani, en el Desert dels Tàrtars. No sé si recordeu la meravellosa novel·la de Dino Buzzati. Ens deixem la vida per protegir la nostra identitat, però fa molt de temps que desapareguérem i no ens hem adonat. Som només, per tant, els vulgars escriptors de l’epitafi d’una nació efímera i extraordinària. Som clients d’una llibreria on constatem que la literatura valenciana no existix. I que no passa res. Que ningú s’escandalitza ni se sorprén ni es rebel·la.

Felip Bens (El Cabanyal 1969) és escriptor i periodiste en Lletraferit i Valencia Plaza. Té publicades les novel·les Toronto i El cas Forlati i altres llibres com 110 històries del Llevant UD, Dones e altri, València al mar o La cuina del Cabanyal.

@FelipBens

next