X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Mobilitat inclusiva

Bicis per a totes! Trencar barreres sobre dos rodes

El projecte ‘Bicis para Todas’ recupera bicicletes en desús per a donar-les a persones en risc d’exclusió social i en tres anys han repartit vora 320 vehicles

31/07/2017 - 

TORRENT. Una lleugera olor a neumàtic envaïx el taller de 'Bicis para Todas' en el barri del Xenillet a Torrent. “Benvinguts a la nostra/vostra casa!”, saluda una pancarta de colors amb dibuixos infantils al fons del local. Penjades del sostre, desenes de rodes i neumàtics esperen el seu torn per a ser instal·lades en bicicletes que tornaran a la vida gràcies a les reparacions de 'Bicis para Todas'. Des que varen rescatar i donar la primera bicicleta fa 3 anys, el projecte ha millorat la vida de vora 320 persones en risc d’exclusió social que han aconseguit trencar barreres laborals, educatives i, fins i tot, de salut sobre dos rodes. I l’activitat no para de créixer!

“Un dia, passejant per Jérica, vàrem trobar una bicicleta tirada en el caixer del riu Palància. L'arreplegàrem i començàrem una campanya de neteja del riu. Durant aquelles neteges trobàrem més bicicletes encara! Aleshores pensàrem a recuperar-les per fer un xicotet fons”,conta Mar Bensach, membre de l’Associació pel Medi Ambienti contra el Canvi Climàtic (AMA).

“Poc després, no sé ni com, començaren a arribar-nos moltes altres bicicletes. Així que vàrem pensar a reparar-les i donar-les totes”, conta Bensach. “En aquell moment, unírem la vessant ecologista d'AMA amb la vessant social del Col·lectiu Soterranya, que treballen temes socials i culturals amb persones sense sostre i en risc d'exclusió. I després es va unir també el centre socio-ocupacional Tàndem, que dóna formació a persones que lluiten per deixar de viure al carrer”, conta Antoni Velarde, del Col·lectiu Soterranya. 

Les normes del taller són: primera, no es poden tocar les eines de treball. Segona, tractar bé a la gent. Tercera, treballar i passar-ho bé”, diu una pissarra manuscrita. “Cridar”, ha afegit algú pícarament com a quarta i transgressora norma del taller de Torrent, cedit per l’Ajuntament. Pocs metres més enllà,s’acumulen desenes de bicicletes: menudes, grans, plegables, de passeig, de muntanya... Qualsevol bici en desús és benvinguda.

“Hi ha gent a qui se li queda menuda, gent que no la gasta molt o gent que ens ha donat bicicletes noves perquè les compra com a propòsit d'any nou i no les ha utilitzat ni un sol dia...”, conta Mar Bensach. “També recuperem bicis del fem, d’empreses de bicicletes de lloguer o de particulars; a més, els tallers de bicis ens regalen peces i ens les reparen”, afegeix. 

Ecologia i integració social

Els dos pilars bàsics del projecte són la solidaritat i la sostenibilitat. Si una bici no està per a donar-se, la gastem per a peces, ací s'aprofita tot. Els companys del centre Tàndem reparen bicicletes als seus tallers d’inserció sociolaboral i nosaltres també en reparem ací. Tots som voluntaris i les subvencions que ens donen van destinades a comprar els elements que no podem suplir”,conta Antoni Velarde. “Totes les bicicletes les donem equipades. Si no en tens per a comprar una bicicleta, tampoc en tens per a comprar-te un cadenat o uns llums, així que nosaltres entreguem les bicis amb jupetí, cadena, timbre, llums i, si eres menor de 16 anys, també amb casc”, precisa.

“A José, veí del Xenillet, el metge li ha recomanat moure’s després d’una operació que li ha tornat la vida i ara ho celebra desplaçant-se amb bicicleta!”, conta un post del projecte a les xarxes socials.“Daudá ja té la seua nova bici i ens diu que és la primera persona de tota la seua família que en té una”, en conta un altre. “Hanin és síria i fa nou mesos que està a Espanya. Ara ja té bici per anar a l’escola!”, en conta un tercer junt amb una foto de la xiqueta somrient. 

Donem bicicletes a organitzacions amb les quals treballem, com Creu Roja, però quan ens criden particulars, la selecció de la gent està basada en la confiança. Quan els expliquem que el projecte és per a persones que les necessiten realment i que no són súper bicicletes però estan bé per utilitzar-les, molta gent entén de seguida si són o no potencials beneficiaris”, conta Mar Bensach. “En el llistat d’adjudicació hi ha ara 30 persones. Hi ha, per exemple, un xic tunisià que està en una organització i li han trobat un treball però, per l’horari, no té transport públic i necessita una bicicleta”, detalla. 

Un taller que evoluciona amb la força dels xiquets

“Hola!”, diu de fons una veu infantil. És Jonathan, veí del barri de 10 anys, que entra somrient en veure la porta del taller oberta. “Jonathan fon la primera persona del barri que va vindre ací. Un dia aparegué i digué: “¿Puedo ayudarsus?”. I amb ell va començar tot”,conta Victoria García, membre de l’equip. “L'endemà no vingué sol: va venir el seu cosí, després el seu germà i ara vénen ací sis dels huit germans de la família. Al final, hi havia tants xiquets del barri amb intenció d'ajudar als mecànics que calia fer alguna cosa perquè ajudaren”, explica Victoria. L’equip de Bicis para Todas va demanar permisos als pares dels menors i ha creat ja una bona cantera de mecànics ecologistes. 

“Ací m'ho passe molt bé i faig cas! Sé canviar les rodes, el cable de fre i el de marxes. I prove la bici. Si no va, l'arregle per a donar-la a algú que la necessita”, conta Jonathan, que assegura que vol ser mecànic de bicicletes quan siga gran. “Quan algú ve i demana una bici jo els dic que s'han d'esperar”, explica molt seriós.

“Ara mateix tenim ací 25 xiquets, de 2 a 14 anys aproximadament. Els divendres de vesprada fan cua en la porta perquè no podem donar-los atenció a tots alhora i en el barri manquen activitats per a ells”, conta Antoni Velarde. “Hem adaptat les activitats sobre la base dels principis d'AMA i Soterranya. Vàrem estar plantant plantes, fent manualitats amb elements reciclats, difonent que les coses estiren al fem, fem junts els deures o els donem berenars saludables amb fruita”, detalla Victoria García, psicòloga de professió.

Un projecte de premi

L’activitat del projecte fon guardonada en setembre de 2016 en la Setmana Europea de la Mobilitat però el guardó era honorífic i no anava associat a cap premi econòmic. “És un gust que es reconega la teua activitat, per descomptat, però això va suposar més donacions de bicicletes i, en definitiva, més treball”, conta Antoni Velarde. 

“Imagina’t: arreplegar les bicis, dur-les ací, emmagatzemar-les, reparar-les o desmuntar-les per a peces, coordinar les sol·licituds de bicis, prioritzar els casos... És molt de treball i de vegades gaste més temps setmanalment en el projecte que en la meua feina”, precisa Mar Bensach. 

Tenim un problema de falta de voluntaris. Perquè el projecte puga seguir al futur necessitem mans”, reconeix Antoni. “Necessitem que la gent que vinga es comprometa encara que siga una vegada al mes, perquè saber que podem comptar amb alguna persona més, encara que siga puntualment, ens suposa un descans enorme”, remarca Mar. 

El repte, segons Antoni, és la continuïtat: “Funcionem amb molt pocs diners i, si en tinguérem un poc més, ens ajudaria no a donar un millor servici sinó a donar-lo amb més regularitat, perquè nosaltres tenim els nostres treballs i seria perfecte poder tenir ací a alguna persona de manera contínua”. 

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email