Hoy es 26 de abril y se habla de
HIPOTECAS
TJUE
corredor mediterráneo
sindicatos
función pública
caso erial
eduardo zaplana
PSOE
Pedro Sánchez
ayuntamiento de valència
nou mestalla
valencia cf
VALÈNCIA. Any 2020, apareixen dos personatges entre els bancals de xufes d’Alboraia ressuscitats d’entre els morts, són Nelo i Tico, dos germans que 1990 anaren un cap de setmana de ruta discotequera, i en l’after, després de fer-se l’última pastilla, demanaren orxata. Però no era orxata normal, la xufa venia d’Egipte, l’havien trobat a la tomba d’un faraó, i incomprensiblement havia acabat exportant-se cap a la nostra terra. Eixe paquet de xufes d’importació mil·lenàries va acabar sent orxata i barrejada amb les amfetamines va convertir-se en una poció letal. Els germans Sanchis, Nelo i Tico, moriren, però 30 anys després han tornat convertits en zombis.
Així podria començar la versió valenciana de The Walking Dead (els caminants morts), la sèrie que té enganxada a milions de teleespectadors per tot arreu, i que va ser protagonista de les falles. Tot va començar per la inesperada visita de Norman Reedus i Jeffrey Dean, els actors que encarnen a Daryl i Negan, que visqueren en primera persona una mascletà, conegueren a l’Alcalde Joan Ribó, i es fotografiaren amb tota la Cort d’Honor i mitja Junta Central Fallera. Segurament venien en moto, perquè estaven gravant escenes del programa Ride with Norman Reedus, on este supervivent als zombis parla de ciutats i de motocicletes amb algun amic seu. En este cas el convidat a València va ser el seu company de sèrie, el gran protagonista, Jeffrey Dean.
Segurament no es quedaren molt de temps, i agafaren la moto, o l’avió, per a cremar roda rumb als Estats Units, tan prompte veieren que València en falles, s’assembla molt a l’Atlanta apocalíptica que dibuixen en The Walking Dead. Perquè si passejares el diumenge dia 19 a les 5 del matí pels carrers de la ciutat, caminants que semblaven morts, hi havia una caterva.
Ells gravaren algunes escenes en la Ciutat de les Arts i les Ciències, per l’Ajuntament i la zona de la Malva-rosa per al seu show moter. Però estic convençut que han desaprofitat una gran ocasió en la seua visita llamp, per a inspirar-se amb escenes molt nostres de cara a les pròximes temporades de la seua sèrie de morts vivents.
En el moment on Eduard Forés està cantant en l’Orquestra Montecarlo i diu: “fem 15 minuts de pausa i continuem el concert”, apareix la riuà. Automàticament milers de persones són atacades pel virus zombi i senten la necessitat imperiosa d’anar a fer-se un cubata tots al mateix temps. En eixe moment els pobres fallers que estan darrere de la barra veuen com una riuà de gent s’apropa alterada cara a ells, pegant-se colzades, cridant, i balancejant-se a la recerca de menjar cervells, o de que l’alcohol els menge el cervell. L’ànsia viva que experimenten els zombis amb l’olor de sang, l’experimenta la multitud alterada a l’hora d’anar a buscar alcohol econòmic a la barra fallera.
Si heu vist imatges de zombis en eixa sèrie o en una altra, quan van en grup, estan condidors i agressius; en canvi si estan a soles, estan com endormiscats. Com eixes persones que deambulen sense rumb fixe pel carrer ja entrada la matinada, i que tenen el centre de gravetat alterat. Els reconeixes pel moviment oscil·lant, per emetre una olor pareguda a la mort, tindre els ulls mig tancats, i estar incapacitats per a pronunciar cap paraula. A més tenen un únic pensament al cap “llit, llit, llit”, el que és coneix com “gitar-se cap i tot”, per tornar a ser persona l’endemà.
Però sens dubte la gran inspiració que hagueren pogut trobar és conéixer el fabulós joc de cartes de la Fallera Calavera, i recrear una escena zombi fallera en la seua sèrie:
Imagineu-vos que un grup de fallers s’haguera quedat atrapat al casal el dia de l’ofrena abans de convertir-se en zombis, tots vestits per a l’ocasió. I que buscant menjar, armes, o qualsevol cosa que busquen els supervivents, obrin el casal i... sorpresa!!! Un exèrcit de zombis fallers apareix per a intentar xuplar la seua sang d’orxata. Com que no tenen armes intenten salvar-se amb el material pirotècnic que emmagatzemaven per a la mascletà de la comissió, i carcassa a carcassa van desfent-se dels famolencs fallers zombis en una disparà on els cervells dels morts vivents esclaten com a magranes. Una escena fallero-sagnant, que passaria a la història de la televisió mundial.
Tornant al principi del relat, les històries quan les conten els americans donen més joc. No perquè València no puga ser l’escenari ideal per a una apocalipsi zombi, que ho seria, ni tampoc perquè ací no tinga’m bons guionistes ni imaginació per a narrar històries genials, que en tenim. Si no perquè ací a banda de menys pressupost, no tenim armes amagades en cada casa i el més important: els valencians convertits en zombis no ens alteraríem amb l’olor de la sang. Els zombis valencians aniríem buscant el perfum de la paella i del putxero. No podem evitar-ho, està al nostre ADN, i seria un gran argument per a una sèrie humorística de zombis “a la valenciana” que anirien “com ànima en pena” buscant cassalla i mistela, i per a matar-los caldria donar-los a menjar paella mixta i calçots. Alguna cosa així com “Els morts vivents de l’Horta Nord, plens de sang d’orxata faraònica que volen saciar la seua addicció a la bajoqueta i el garrofó”. Ja que els americans no han vist el potencial, À vore si a À, li Àgrada l’Àrgument.