X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 25 de septiembre y se habla de hotel feria diputaciones Ale-Hop COCHE ELÉCTRICO
GRUPO PLAZA

Cuines migrants per fer de València una ciutat com per a menjar-se-la

La Universitat de València, Jarit i la revista Bostezo impulsen un projecte europeu per editar una guia gastronòmica en un procés que unix persones migrants, botigues i societat civil

5/03/2018 - 

VALÈNCIA. Potser has sentit parlar alguna vegada del famós ramen, la sopa japonesa de fideus. O igual ja t’has preguntat què és allò del Poké, que està tan de moda. Qui sap si, amb el temps, has arribat a ser la ‘queen’ dels ceviches, dels guacamoles, de les samosa o dels taboulés... I segur que alguna vegada has sentit allò de: “És un bar de menjar xinés. Però no xinés occidental, no, xinés de veritat”. Però, saps què el ‘thiebou djeun’, el plat nacional d’arròs amb peix de Senegal és quasi tan sagrat allí com ho és ací la paella i es menja totes les setmanes? I si posàrem en el mapa de València els restaurants de cuina migrant que tenim al costat? I si, a més, aprenguérem les receptes i la cultura dels països originaris gràcies als consells dels autors dels plats? 

“Anem a crear la Guia Gastronòmica Migrant de València. Però esta guia no serà una publicació de reclam comercial, encara que per suposat estaran els restaurants de les persones migrants, sinó que intentarem recollir tot el que està darrere de les receptes”, explica Papa Balla, membre de l’associació Jarit i vicepresident del Consell Local d’Immigracio i Interculturalitat. “El projecte naix des de la unió de la Universitat de València, d’Econcult com a entitat investigadora en Economia de la Cultura; de Paco Inclán, editor de la revista Bostezo i de Jarit com a associació sense ànim de lucre”, explica Balla. 

“Com a idea, el projecte duia amb nosaltres vora tres anys. Havíem anat fent algunes coses com muntar una xicoteta parada gastronòmica en el carnaval de Russafa i ara ens han donat una beca de la Fundació Bosch i és quan ja hem tirat avant”, conta Paco Inclán, futur editor de la guia i director de la revista Bostezo, que fa una dècada en 2018. Crear un mapa culinari, visibilitar la diversitat i connectar els col·lectius de persones migrants amb la resta de la societat son part dels objectius que perseguix la guia. Ah! I serà gratuïta!

Ceviche peruano. 

La Gastronomia com a motor de canvi social 

El projecte organitzat per tres entitats amb gran recorregut, unix l’experiència en tres vessants: la interculturalitat, l’economia i el món editorial. Però esta guia no serà una publicació on els gurús recomanen coses. “El que volem és vincular la gastronomia i l’alimentació a altres qüestions com a diàleg intercultural a processos participatius, d’identitat de gènere...”, conta Paco Inclán.

Esta guia serà el resultat de diversos processos, inciatives i projectes vinculats a la gastronomia de les comunitats migrants de València. “El procés d’elaboració de la guia serà participatiu en el qual anem a organitzar tallers, trobades i xarrades amb persones implicades amb la gastronomia migrant en la ciutat i per a nosaltres això és molt motivador”, conta Inclán. 

El proper 21 d’abril organitzen el primer taller i encetaran un procés a foc lent que durarà mesos. “Comptarem amb associacions, ONG, botigues o establiments de comunitats migrants... i amb la informació que anem rescatant d’estos tallers, doncs elaborarem la guia”, explica Inclán. “No volem que siga la Guia Michelin, sinó una guia amb profunditat, amb contingut, i per a això demanarem també anàlisi, entrevistes, ressenyes...”, explica.

Taboulé, el plat conegut con l'amanida libanesa. 

L’impacte social serà d’anada i tornada: de visibilització de les cultures migrants i de permeabilitat de la cultura local. “Volem fer que la gastronomia migrant siga una gastronomia intercultural. És a dir, que els valencians també aprenguen a fer les receptes. I si no tenim productes originaris, podem fer les receptes adaptades amb els nostres productes. Així ampliaríem el mercat de consumidors i els faríem saber que també poden ser participants”, detalla Papa Balla, membre de Jarit.

Els referents internacionals ja avalen experiències com la que comença a València.Melbourne és ara una de les capitals gastronòmiques mundials gràcies a la immigració que ha generat una cultura increïble. Berlín o Londres tenen també un potencial gastronòmic impressionant gràcies a les gastronomies migrants i nosaltres pensem que és una molt bona manera d’enriquir esta ciutat que, a més, està tan compromesa amb la gastronomia”, raona Óscar Blanco, membre d’Econcult.

Transformació cultural però també econòmica

Amb vora 100 col·lectius culturals migrants de diversos orígens, València és una ciutat perfecta per plantejar un projecte així. El projecte, a més, està lligat a una xàrcia europea d’Actors per la Transformació Urbana amb qui intercanviaran experiències durant tot el procés de desenvolupament de la guia. “Ens agradaria crear a València una xàrcia de restaurants de cuina de migrants i fer que esta xàrcia cree un impacte econòmic positiu en la ciutat”, explica Papa Balla. 

“Durant el nostre viatge a Berlin, una de les ciutats que està en la xàrcia, vàrem conéixer un projecte d’un barri que treballava amb xics nigerians que abans venien drogues. Amb este projecte de desenvolupament comunitari del barri, se’ls va donar l’oportunitat d’obrir un restaurant, que es diu Dealer [camell en anglés]. El restaurant està funcionant fenomenal i els ha permés canviar l’enfocament laboral i desenvolupar un altre nínxol laboral i nosaltres també volem aprofitar este nínxol”, detalla el vicepresident del Consell local de la Immigració i la Interculturalitat. “Encara s’ha de fer un gran treball de relació entre les diverses comunitats d’immigrants de diferents orígens, que no tenen relació entre sí”, reconeix Balla. Amb la guia gastronòmica volen també incidir en este aspecte. 

L’espai urbà com a aliat

El projecte està vinculat al programa europeu ‘Actors of Urban Change’ [Actors del Canvi Urbà] 2017-2019 de la Fundación Bosch amb seu a Berlín en el qual participen 10 projectes en xàrcia de 10 ciutats europees: Chișinău (Moldavia), Hamburg (Alemanya), Kherson (Ucraïna), Lecce (Itàlia), Londres (Gran Bretanya), Oslo (Noruega), Rijeka (Croàcia), Timisoara (Romania), Valencia (Espanya) y Vilnius (Lituània).

Una de les vessants més importants té a vore amb la relació amb els espais físics de la ciutat. “El que generarem són processos de transformació urbana com ara reutilitzar espais abandonats entre d’altres”, conta Óscar Blanco. “Volem transformar la ciutat i enfortir els col·lectius migrants per tal que puguen aprofitar les terres municipals en abandó i organitzar-se per conrear els productes que es necessiten per a estes receptes”, reflexiona Papa Balla. “Hi ha productes que no tenim a València perquè el transport és molt car i amb este projecte tindríem una alternativa per conrear-lo nosaltres mateixos”, proposa. 

“El benefici serà de doble via. Les ciutats són un actor econòmic d’escala mundial i la cultura està sent, cada vegada més, una part integral del canvi econòmic. En tots els problemes que ens va deixar la crisi, que no era només econòmica, la cultura juga un paper fonamental i les ciutats que aconseguixen donar suport  a la diversitat cultural i fomentar la riquesa de la comunitat tenen millors eines per enfrontar els escenaris de la crisi”, conclou Óscar Blanco.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email