X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Bestiari valencià 

El ciclat/ Croassantis inflatus

11/09/2018 - 

VALÈNCIA. Habitant habitual d’un lloc anomenat gimnàs, és un animal que abunda en la regió valenciana. Sol fer a l’estiu migracions cap a la propera illa d'Eivissa on s’ajunten amb exemplars d’altres regions, sent sempre majoria els arribats de poblacions de la Comunitat. El seu nom va ser encunyat a finals del segle passat, per la seua tendència a prendre cicles d’esteroides o anabolitzants. Com que estes pràctiques afectaven la capacitat de reproducció de l’espècie, ara alguns dels seus membres estan substituint estes substàncies per batuts i proteïnes en pols que compren en pots brillants de cinc quilos.

El ciclat és un ésser que habitualment parla poc i quan ho fa, sol ser amb sons guturals o monosíl·labs. Pensen en quilos, pulsacions i són experts en anatomia i productes farmacèutics, però difícilment els trobaràs en un museu. De fet molts són al·lèrgics als llibres sense dibuixets, als exàmens i a les pel·lícules en versió original. Per això de vegades, quan escolten alguna paraula que no entenen com pluralitat o tolerància, poden ficar-se agressius.

Tot i la seua força física no solen practicar esports en grup, ja que estos impliquen una part tàctica que requerix un estudi superior al seu quocient. Com a molt pots trobar-ne a alguns en una cursa anomenada Spartan Race, però en són una minoria. La major part de l’espècie utilitza la seua força en comptades ocasions, com baralles de discoteca, persecucions de manifestants pacífics o per a alçar a pes un cotxe mal aparcat.

Com díem adés, el seu hàbitat natural són els gimnasos, on el nostre ciclat apareix diàriament per a mirar-se a l’espill durant hores. També aprofiten per a comparar les seues extremitats amb les extremitats d’uns altres membres de l’espècie, i per a mirar amb mensypreu a aquells que no formen part dels /croassantis inflatus/, ja que en el seu ambient se senten la raça superior.

Són més actius durant l’estiu, quan poden mostrar sense patir fred les seues “plomes” en el mecanisme de festeig previ a intentar aparellar-se amb alguna femella. Pel que fa al sexe esta espècie està formada majoritàriament per membres masculins, però cada volta són més dones les que mostren signes de cicladisme. La majoria d’elles són reverenciades pels membres masculins de l’espècie, que els atorguen un estatus superior que entre ells es coneix pel nom de “monitores”. Estes fèmines cliclades solen patir un unflament inesperat als pits causat per un virus conegut com “silicona”, que de vegades també els ataca als llavis o a unes altres parts de l’anatomia.

En estiu és fàcil distingir-los per l’absència de roba, l’aparició d’unes protuberàncies anomenadess abdominals enmig de la panxa, per agarrar un color de pell més fosc de l’habitual en tonalitat taronja i textura oliosa, i per passar tot el temps possible a l’arena de la platja. En hivern preparen la temporada estival entre peses, bancs d’abdominals, visites al tatuador, dietes riques en proteïnes i samarretes de licra. De fet li tenen tant d’amor a la licra com d’odi a les mànegues de camisa que eviten sempre que poden; és més, segurament trobaràs més camisetes de tirants al seu armari que camises de botons.

Característiques del ciclat:

Aparença física: com indica el seu nom, està unflat, especialment en les extremitats superiors, per això té dificultats per a aplaudir. Eixa descompensació en el tren inferior fa que de lluny tinga aspecte triangular. Tampoc solen tindre molt de coll, com li passa a Fernando Alonso, per contra conten en músculs que la resta de les espècies desconeixen, i en compte de venes, ells tenen canonades.

Alimentació: ous a tothora, especialment la clara, molt de pollastre o titot, i batuts de vitamines i proteïnes, ara bé, de nit mai mengen hidrats. És l’únic habitant de la Comunitat Valenciana que s’estima més l'arròs blanc que un arròs al forn o una paella, això és causat per un trastorn que els fa controlar mil·limètricament les calories.

Vestimenta: els agrada anar sempre molt arrepretats, des de banyadors a camisetes, sempre ha de paréixer que estan ficant a prova la seua roba. Tirants, malles, licra… però el que més els agrada és anar lleugers de roba, usar oli corporal, i tatuar-se motius tribals i lletres japoneses. Els espècimens més violents de l’espècie només vestixen de color negre i tendixen a perdre els cabells.

Comunicació: estos éssers estimen molt la comunicació no verbal, i per tant una mirada o un gest pot ser interpretat de manera amenatzadora per ells. No parlen massa, i quan ho fan és sempre en castellà i de temes tan diversos com la dieta, l’entrenament, les seues capacitats físiques i el futbol.

Activitats laborals: porters de discoteca, monitors de gimnàs, venedors de proteïnes, seguretat de la Levantina i participants de concursos de culturisme (res a vore amb la Cultura).

Altres característiques: per separat solen ser prou tranquils, en canvi en grup adopten actituds violentes. Són molt gelosos i protectors de les seues parelles i no deixen mai que una dona de la seua espècie s'aparelle amb  unes altres espècies.

Consell final

Si et trobes al ciclat en una discoteca o una manifestació millor evitar-lo, és un animal impredecible, ja que la sang se’ls queda als trapezis i puja amb dificultat al cervell. Si per contra el tens com a veí, segur que pots anar a sa casa a demanar-li ous o a que t’òbriga un pot de mel que tu no eres capaç d’obrir.


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email