La performance alemanya i argentina arriba a La Mutant

VALÈNCIA. Les dues pròximes cites artístiques programades per La Mutant són sengles jornades de performance de creadors procedents d'Alemanya i l'Argentina. Amb aquesta reincidència, el centre d'arts vives pretén mostrar la riquesa d'un art lliure de codis preestablits, on el cos és l'eina principal del discurs. La primera proposta és una jornada de performances el 4 de novembre a càrrec d'un grup d'artistes de l'organització més important dedicada a l'estudi i difusió de l'art performatiu a Alemanya, PAErsche. La plataforma va ser constituïda en 2010 a la ciutat de Colònia i actualment està integrada per una gran xarxa d'artistes interessats en la col·laboració i l'estudi de l'art d'acció.

La trobada és la tercera sessió dedicada a PAErsche per part del laboratori d'art intermèdia ACCIÓNLAB. En aquesta ocasió, visitaran La Mutant Selina Bonelli, Marita Bullmann, Irmgard Himstest, Cristiane Obermayr y Thomas Reul. ACCIÓNLAB és un projecte d'investigació i exposició que aborda les noves estratègies de l'art contemporani a partir de l'art d'acció i l'art performatiu. En aquesta trobada expositiva es donen cita una xarxa d'organitzacions, plataformes i col·lectius europeus. El programa recull conferències, presentacions i tallers per part de les plataformes d'art d'acció més destacades en l'àmbit internacional, així com un cicle de performance i mostra d'obres per part dels seus representants.

Luciana Acuña i Alejo Moguillansky són membres de dos col·lectius emblemàtics de la creació contemporània argentina: la companyia artística interdisciplinària Grupo Krapp i la productora El Pampero Cine, respectivament. El tàndem creatiu proposa el 10 de novembre una performance que consisteix en el rodatge d'una pel·lícula a la vista de tots, per llocs molt coneguts i concorreguts de València, Efectos especiales. La proposta té un format de site specific, això és, un tipus de treball artístic específicament dissenyat per a una localització en particular. En aquest cas, la ciutat és el decorat d'un llargmetratge impossible on el personatge mor i mor al llarg de dies, nits, hiverns, pluges i tenebres en un llarguíssim pla seqüencia que probablement és el més llarg que s'haja filmat.

“Es podria sospitar que l'agonia dura totes les estacions de l'any, o que alberga totes les imatges del món. És una roda de la fortuna que no para de morir”, avancen els creadors d'aquesta performance que combina cinema i dansa i actuació. En quatre preses diferents del mateix recorregut, un performer diferent en cada ocasió inventarà la seua manera de morir enfrontant-se a l'arquitectura del lloc, als emblemàtics carrers de l'urbs i a la pura fantasia: pluja, neu i fums de colors. Aquests complements atmosfèrics es llancen a l'intèrpret en forma d'efectes especials amb la precisió mil·limètrica d'una coreografia digna d'un musical.